Iran, quines són les conseqüències d'una guerra a l'Orient Mitjà?

L’atac conjunt dels Estats Units i Israel contra Iran s’ha allargat. Des que va començar, les borses han divagat, el preu del petroli s’ha disparat, i el que havia de ser un procés ràpid d’alliberament del poble iranià, s’ha convertit en un conflicte de grans dimensions que afecta l’Orient Mitjà i, també, a la resta del món.

El principal temor econòmic, provocat per aquesta guerra, gira al voltant del preu del petroli.

El preu del barril ha pujat com a conseqüència de les restriccions de pas a l’estret d’Ormuz, per on passa el 20% de la producció mundial. Aquesta zona concentra el trànsit de petroliers de diferents països productors, com Iraq, Kuwait, Qatar o Aràbia Saudita. Amb els vaixells parats, ha disminuït la oferta de la matèria primera, que és tan necessària pel transport, com per a la fabricació de productes derivats.

Aquesta situació ha provocat l’agument del cost del cru, que ha pujat fins a cotes que no havíem vist des de l’inici de la guerra a Ucraïna, l’any 2022.

Com impacta aquesta variable, així com les interrupcions en el comerç en les zones on hi ha guerra, és el que hem de valorar com inversors. No és el mateix per a totes les empreses i, per tant, les hem de distingir unes de les altres.

A la meva cartera d’inversions aplico un sistema de classificació per considerar quin és l’impacte d’esdeveniments internacionals, com pot ser una guerra o una pandèmia. No per fer compres i vendes, sense ton ni son, sinó per reflexionar sobre els riscos que estan assumint cada una d’elles. Després, ja arribarà l’hora quan hauré de prendre una decisió, però serà a mitjà o a llarg termini.

Classifico les inversions d’una cartera segons les següents categories:

Tots els negocis estan exposats a les conseqüències de la guerra a Iran. Variables com el preu del petroli tenen un impacte real en qualsevol estructura de costos. Sigui pel transport, o pel cost de les matèries primes, com la gasolina, el gasoil, el gas, o el consum de plàstics, derivats del cru.

La pujada del preu del barril afecta de forma transversal. Això si hem de distingir dos tipus de negocis:

1. Aquells que tenen la capacitat de traslladar el cost al consumidor. Són empreses que ofereixen productes o serveis, on la demanda és poc sensible a la variació dels preus (els economistes en diem “inelàstics”). Sigui, perquè són completament necessaris pel consum (l’oli, per exemple), o perquè compten amb un avantatge competitiu (unes bambes Nike). En aquests casos, l’usuari acaba pagant la pujada.

2. Empreses que no tenen aquest poder, perquè la seva oferta no és essencial, ni compta amb cap avantatge. Si un club de pàdel puja preus per la factura de la llum, potser perdrà clientela. Per tant, l’encariment del petroli, té un efecte indirecte en el marge d’explotació d’aquest tipus de negoci.

Si fas una ullada a la borsa americana, veuràs que hi ha empreses israelianes, amb negocis extraordinaris, però amb un comportament nefast des que es van intensificar els atacs entre Israel i Palestina, l’any 2023. Hi un component irracional que provoca aquest rebuig, doncs les seves finances segueixen intactes. Però, per altra banda, si que hi ha negocis exposats a una guerra.

Potser perquè tenen fàbriques a les regions bombardejades. O oficines comercials, o qualsevol altre tipus d’interès que fins ara aportava una part dels beneficis. En aquests casos, com va passar fa poc amb Ucraïna, si el conflicte s’allarga, les multinacionals prefereixen marxar d’aquests indrets. No és econòmicament viable mantenir unitats de negoci en llocs on la principal preocupació és seguir amb vida.

L’entrada de Donald Trump al despatx oval ha sigut un revulsiu per grups d’armament com Lockheed Martin. Només en els primers tres mesos de l’any, la seva cotització ha crescut un 40%, reflectint la hiperactivitat bèl·lica dels Estats Units. En només 90 dies ha intervingut a Veneçuela i Iran, a més de ser presents (directa o indirectament) en la majoria de conflictes bèl·lics que s’estan desenvolupant actualment en el món.

Gràcies a aquest comportament, les empreses logístiques i d’armament estan reportant enormes beneficis. Això no les converteix en “resilients”, ni “antifràgils”, però si en unes avantatjades.

Aquesta categoria és contra-intuïtiva; fins i tot especulativa. Hi ha la possibilitat que les energètiques dels Estats Units tinguin majors incentius per explorar i produir més petroli. Ho farien a través de les noves tècniques de producció, (el fracking), en regions amb grans terrenys per explotar, com a la frontera amb el Canadà.

El preu del barril per sobre dels cent dòlars (fins i tot per sobre dels 80), podria incentivar a les productores a perforar. Doncs, en algunes zones, començaria a ser econòmicament viable.

Això no implica un boom de l’energia als Estats Units. Però, si la guerra a l’Iran i les restriccions a l’estret d’Ormuz duren molt temps, si que podria ser un motor del sector. Per aquest motiu, no seria descabellat observar quin és el comportament d’aquest tipus de negocis.

Aquesta idea l’explico amb més profunditat en el següent escrit:

L’experiència més recent de guerra i impacte directe en els preus de l’energia, van ser els primers atacs de Rússia a Ucraïna. La narrativa inicial va classificar aquella guerra de “híbrida”, que havia de durar pocs dies. Amb els anys, els esdeveniments han substituït la idea imaginària que estàvem davant d’una invasió llampec, sense cap tipus d’efecte col·lateral.

Malauradament, mica en mica, Ucraïna va perdre l’encant pels mitjans de comunicació, pels experts, i pels especialistes.

Un cop es va acabar el “paripé” mediàtic, i l’atac va prendre forma com a conflicte tradicional, va ser el moment quan les empreses van prendre decisions. Les cotitzades implicades, les que jo classifico com a segon nivell, van tancar segments de negoci i assumir les pèrdues de la reestructuració. Per exemple, el grup de paper Sylvamo, que llavors tenia en cartera, va anunciar el tancament de diferents fàbriques en territori rus. D’altres van abandonar qualsevol tipus de relació comercial amb Rússia. I d’altres van exposar el conflicte en el seu apartat de riscos del 10-K.

Això van ser conseqüències reals d’una guerra. Com ho és un hospital esfondrat o una ciutat en runes.

Com a individu, estic en contra de qualsevol conflicte. Com inversor, accepto la l’aleatorietat d’aquests fenomens. Sé que són imprevisibles i no puc anticipar-ne ni la seva evolució, ni quin final tindran. Només intento entendre quins models de negoci són vulnerables i quins tenen la capacitat d’adaptar-se.

Advertiment: A la data de publicació d’aquest article no tinc accions de les empreses mencionades a la meva cartera d’inversions.

© The Money Glory. Tots els drets reservats. La informació, dades, anàlisis i opinions presentades en aquest document no constitueixen cap tipus d’assessorament financer, ni assessorament específic a cap inversor de manera personal. No representen una oferta de compra o venda d’accions, derivats financers, renda fixa o qualsevol altre tipus de producte financer. Tampoc es garanteix que la informació publicada sigui correcta, completa o precisa; i està subjecta a canvis sense avís previ. The Money Glory no es fa responsable de cap decisió comercial, danys o altres pèrdues resultants de, o relacionades amb la informació, dades, anàlisis o opinions o el seu ús. La informació d’aquest document no es podrà reproduir, de cap manera, sense el consentiment previ per escrit de The Money Glory.”