Invertir és un exercici de confiança: Deixes els diners a un tercer i esperes que aquesta en faci un bon ús. Al cap d’un temps, vols que te’ls torni amb una suma extra.
Fa uns anys vaig llegir unes notes escrites per Charlie Munger on insistia, diverses vegades, en l’estudi de la psicologia humana. Aquest estiu recordo les seves paraules, mentre llegeixo una autora ben allunyada de l’àmbit de les finances: Agatha Christie.
Amb matisos, podríem trobar un munt de relacions entre les històries de la dama del misteri i el reconegut inversor.
El que més m’ha cridat l’atenció, després de llegir “S’anuncia un assassinat”, “El quadre” i “Mort a la Vicaria”, han estat les nombroses referències a “la naturalesa humana”. En paraules de Miss Marple i altres personatges, la ment dels altres figurants sempre és complicada, rocambolesca i, a vegades, pot desitjar la mort i provocar un assassinat.
Si féssim l’exercici de traslladar aquestes novel·les de crims i trencaclosques al tema que ens ocupa, podríem establir alguns lligams. Per exemple, l’escenari del crim serien les empreses que analitzem. Les proves són les dades financeres. I el paper de l’assassí el reservaria a tots aquells empresaris que són capaços de crear riquesa.
O, en cas contrari, de dilapidar els nostres estalvis.
Aquesta setmana Vanadi Coffee va anunciar l’anul·lació de les perspectives de negoci, que havia publicat l’any 2025 amb motiu de la seva transformació en una Bitcoin Treasury Company. Una metamorfosi que classifico de “radical”. Sobretot tenint en compte que provenia del negoci de les cafeteries.
Com que segueixo molt poc aquesta empresa, l’anunci del canvi d’estimacions no l’esperava. Però admeto que tampoc em sorprèn.
Vanadi Coffee té tot allò que associo amb les males pràctiques del BME Growth.
La cotitzada està presidida per Salvador Martí. Aquest, juntament amb Javier Mira, han estat els artífexs de la incorporació al mercat alternatiu d’altres noms de poc èxit com Facephi i CF Intercity.
Totes aquestes cotitzades tenen característiques en comú:
Negocis amb un potencial aparentment destacable.
Necessitat constant de recursos financers, obtinguts a través de contraparts de procedència dubtosa.
Estratègies totalment incoherents amb la naturalesa del negoci.
El resultat d’això són cotitzacions erràtiques i a la baixa.
No fan falta gaires càlculs per identificar tot allò que va malament d’aquestes empreses. Només és qüestió de llegir els fets rellevants de cada una, per identificar una llarga llista de banderes vermelles. Des de les “opiniones con salvedades” que incorporen els auditors a les presentacions de resultats, fins a les fantàstiques estimacions.
Totes les notes són dignes d’emmarcar. I el més divertit és que ja comencen a ritmar amb la seva mateixa història.
Un canvi d’estratègia radical sempre fa pudor de socarrim. Tinc alguns exemples en la meva literatura. Ebioss va transformar-se en Akiles Group, per deixar enrere la seva fallida aventura energètica per gestionar gasolineres. Beyond Meat va anunciar un gir cap a la producció i venda de begudes. I han substituït el ‘Meat’ per The Plant Protein Company.
El problema sempre és el mateix. El nom canvia, però l’equip gestor es queda.
Vanadi va substituir el Coffee pel Treasury. Un dels motius principals per fer-ho va ser el següent:
Sustitución progresiva del modelo anterior, abandonando una actividad de baja rentabilidad y elevada volatilidad operativa para adoptar un sistema Financiero disciplinado y transparente.
La companyia volia abandonar progressivament el sector dels establiments cafeters, per considerar-lo “volàtil” i de “baix rendiment”. Fent creure a l’inversor que, si s’introduïa en el sector de les criptomonedes, seria més “disciplinat” i “transparent”.
Era com si un fill ens digués que deixa la seva feina de dentista, per provar una nova carrera en el món del circ i l’espectacle. Ens ho pot justificar com “una nova aventura”, o una experiència més divertida. Però que no ens digui que serà un ambient més “disciplinat” i “transparent”.
En una empresa petita, un anunci com aquest crida l’atenció, però no provoca un daltabaix. Seria diferent si Starbucks, o Costa Coffee, abandonessin la seva activitat cada cop que baixessin els seus ingressos, per dedicar-se a especular amb divises. Ja et podries imaginar com serien els titulars!
En honor a la transparència, aquesta setmana Vanadi Coffee/Treasury va anunciar l’anul·lació de les estimacions fetes l’any passat, quan es va transfigurar.
Fins aquí arriba la claredat del grup.
No van informar de quin era l’estat actual de la cartera, ni van exposar una revisió a la baixa de les expectatives. Les van anul·lar, dient que la situació no era l’esperada, i ja està.
Així ningú s’espantarà, quan a l’octubre presentin els estats financers semestrals. I l’aprovació d’aquesta decisió ha tingut el timing perfecte. Precisament a principis d’agost, en junta general extraordinària, quan la majoria del parquet comença les vacances. Quina casualitat!
L’altre fet destacable són els motius pels quals s’han hagut de fer aquests ajustaments:
La dificultat en la captació del finançament
La incertesa legal del sistema financer en què se sustenten les criptomonedes
Les oscil·lacions del bitcoin, que han superat el 40% durant els últims 12 mesos
En definitiva, un conjunt de variables que no conjuguen amb la “disciplina financera”, ni amb la “transparència”, que havien promès.
Els “girs estratègics”, els canvis de nom, i les presentacions de resultats amb notes de desaprovació dels auditors, són una bandera vermella en el meu petit manual d’inversió.
Però també ho són tots els consells d’administració on apareixen els noms de “Salvador Martí” i “Javier Mira”.
Bon dijous!
Comments
Nothing yet. Say the first thing.
Sign in to join the conversation.