Breu manual de reunions amb executius

Pregunta, demana. Així coneixeràs un negoci, diuen.

Hi ha molts llibres sobre inversions, que aconsellen contactar amb les empreses i fer preguntes. Indiquen que si vols saber-ne més, hauries de parlar amb aquelles persones que tenen poder de decisió. Des de “Investing for Growth” de Terry Smith fins a “Capital Returns” de Edward Chancellor, són un compendi d’exemples on indiquen que, per resoldre dubtes, el millor és agafar el telèfon i preguntar al CEO, al director financer, al cap de màrqueting…

Des de l’òptica d’aquests professionals és fàcil. Amb un “Hola, sóc [el gestor de torn]” i m’avalen milions de patrimoni, tens totes les portes obertes. En canvi, no passa el mateix si em presento jo sol i la meva trista cartera.

Per compensar-ho, algunes empreses han facilitat les trobades entre minoristes i analistes menys qualificats.

En el BME Growth hi ha cotitzades que aprofiten les presentacions de resultats per fer vídeo-conferències, on els participants poden intervenir en un torn de preguntes i respostes. Però es tracta de smallcaps petites i molt desconegudes.

A mesura que les societats es fan grans, les figures clau són menys accessibles.

Parlant de comunicació discrecional amb analistes i inversors…

El Market Abuse Regulation (MAR) és el Reglament Europeu que regula la utilització de informació privilegiada i la divulgació selectiva d’aquesta. La normativa vetlla perquè hi hagi simetria de informació i no es faci mal ús de la informació privilegiada.

Dit d’una altra manera: tots els participants han de comptar amb les mateixes dades, per tal de poder prendre bones decisions.

Les explicacions discrecionals se salten “a la torera” aquesta norma. Qualsevol trucada o reunió, on el director de torn comenci amb un “entre tu i jo…”, està distribuint informació que no toca. Encara que sembli banal, està fent una il·legalitat.

Les anomenades trobades one-to-one, on el quadre executiu es posa a disposició d’una sola persona, són una zona gris de disseminació de informació privilegiada.

En aquests espais íntims hi ha consellers delegats que xerren més del compte. Un pots sentir-se afortunat perquè es pensa que li comparteixen un secret. Però és molt difícil que siguis l’únic de la sala a qui li han colat una dada adornada amb un “entre tu i jo”.

Ningú et prepara pel contacte discrecional amb directius. No hi ha una assignatura de màster que et doni una guia sobre el que s’ha de fer i el que no.

Jo vaig tenir la sort de formar-me pel meu compte, a base de reunions i trucades. El despatx on treballava teniem la norma de contactar totes les cotitzades del BME Growth. I, per això, a no ser que no ens agafessin el telèfon, em va tocar parlar com a mínim un cop amb el responsable de cada empresa de l’antic MAB.

Si un fa la feina d’anàlisi, i l’executiu no s’extralimita amb les seves explicacions, el valor afegit d’una entrevista és molt baix.

La majoria de vegades constates els temors que has acumulat sobre la marxa. O confirmes alguns dels atractius del negoci en qüestió. Només en casos molt extraordinaris t’enteres de històries que no se’t passaven ni pel cap.

Una vegada, després de moltes dificultats, vàrem contactar amb un grup farmacèutic. Era una societat de perfil baix amb accions poc líquides. La direcció no assistia mai als roadshows que muntava el BME i les seves presentacions de resultats es limitaven als documents auditats, fotocopiats amb “pdf”.

Semblava impossible tenir una conversa amb ells fins que, al cap de molt de temps, un contacte ens va aconseguir el telèfon d’un soci; un insider.

Vam tardar poc a contactar-hi, però la trucada va ser surrealista.

D’entrada, aquell conseller ens va indicar que “esto de la bolsa es una mierda” o “un atraso”. No li agradava donar explicacions a ningú. I molt menys a uns personatges com nosaltres, que no ens hi jugàvem el coll, i formàvem part de l’espectacle (o circ) de la borsa.

De l’activitat de la companyia en vam aprendre poc. Al cap i a la fi, estàvem parlant amb un càrrec que s’assentava un cop al mes a la taula del consell. A més, ens va deixar molt clar que la seva prioritat era excloure les accions del parquet.

Si aquesta era la única persona que volia parlar amb nosaltres, imagina’t els altres!

El meu responsable era de l’opinió que quan veies la cara de les persones, era quan podies percebre si un negoci podia tenir futur o no. Jo penso tot el contrari; que els directius de l’empresa és amb els últims que has de parlar. I si no es pot, no és la mort de ningú.

Malgrat tot, si et programen una reunió d’analistes a la teva feina, o com inversor aconsegueixes contactar amb un directiu d’una empresa interessant, aquí tens un manual breu de collita pròpia:

1. FES ELS DEURES. Llegeix els últims estats financers i fes-te un mapa mental del funcionament del negoci. Si tens dubtes, tindràs una oportunitat fantàstica per fer preguntes. Però no esperis que un executiu et faci els ratis financers per tu.

2. PELS TEMES DELICATS, ESPERA. Les trobades entre directius i inversors acostumen a ser cordials. Si comences de zero, l’interlocutor et presentarà la companyia i algunes dades clau. Si tens preguntes i són delicades, no vagis directament a la llaga. Ressalta algunes característiques positives, parla de futures adquisicions… Com més distesa sigui la conversa, més fàcil serà després apuntar els punts crítics, i les respostes seran més relaxades.

3. NO DISCUTEIXIS. Si ja coneixes les xifres, és molt possible que trobis diferències amb les de les presentacions de la companyia. Un directiu et pot parlar d’un deute baix, quan en realitat et pot semblar alt. D’un resultat d’explotació per sobre del que has calculat. Informa d’aquestes diferències i intenta identificar quin és el seu origen. Però no entris a la batalla de “jo ho faria així” o “per què enganyeu als inversors???”.

4. TAMPOC SIGUIS CHEERLEADER. Si has de ser crític amb moderació, també ho has de ser amb l’optimisme respecte aquells negocis que et puguin agradar. No fa falta riure totes les rialles. A vegades, l’enamorament amb algunes companyies també pot jugar males passades. Sobretot a l’hora de prendre decisions de inversió.

5. APUNTA-HO TOT. Els comentaris, les explicacions que et donen, però sobretot els detalls de la reunió (o la trucada, si és el cas), APUNTA-HO TOT. Quantes persones hi havia? Quin era el to de la reunió? Han respost totes les preguntes? Abans, això ho escrivies en una llibreta i et servia de guia per a futures reunions. Ara, amb la IA, amb aquesta informació pots fer meravelles .

Ah, i no et posis nerviós o nerviosa. Parles amb gent normal i corrent que, si accedeixen a parlar amb tu, estan allà per aportar informació i resoldre dubtes. Si representen una companyia que cotitza a la borsa, és la seva obligació.

Una mala experiència relacionada amb aquest tema l’he viscut recentment. Durant la meva etapa d’analista professional, vaig agafar una mica de “carinyo” a un petit grup de cotitzades. Eren les que em semblaven prou conservadores i estables, com per considerar-les invertibles.

Després de perdre el fil d’aquestes empreses, durant més de cinc anys, vaig tornar a investigar sobre la seva evolució. Vaig veure que que el progrés de totes elles havia sigut favorable. Algunes han crescut de forma extraordinària.

Però una s’ha quedat enrere. Precisament, la que menys m’esperava.

Aquesta cotitzada (que nombraré, potser, algun altre dia), ha tingut uns anys horrorosos. S’ha estancat per culpa de les inversions en nova capacitat de producció, que li ha costat posar en marxa.

El pitjor de tot és que la direcció ha justificat aquesta evolució “donant llargues”. I negant l’evidència que tot va malament.

Per part meva, i per culpa de les reunions, tenia un concepte totalment diferent de la qualitat del management. Els considerava responsables, prudents i que estaven prenent decisions molt intel·ligents. I les xifres, per la seva banda, ofereixen una imatge totalment diferent.

El biaix provocat per les converses presencials va ponderar per sobre de la realitat de les xifres. En aquest cas, les reunions no només van ser inútils, sinó que a sobre em van enganyar!

1. Fes els deures

2. Deixa que t’expliquin coses. Paciència!

3. No entris en discussions (més paciència)

4. Tampoc et passis d’optimista, no siguis cheerleader

5. Porta llibreta i apunta-ho tot

Advertiment: A la data de publicació d’aquest article no tinc accions de les empreses mencionades a la meva cartera de inversions.

© The Money Glory. Tots els drets reservats. La informació, dades, anàlisis i opinions presentades en aquest document no constitueixen cap tipus d’assessorament financer, ni assessorament específic a cap inversor de manera personal. No representen una oferta de compra o venda d’accions, derivats financers, renda fixa o qualsevol altre tipus de producte financer. Tampoc es garanteix que la informació publicada sigui correcta, completa o precisa; i està subjecta a canvis sense avís previ. The Money Glory no es fa responsable de cap decisió comercial, danys o altres pèrdues resultants de, o relacionades amb la informació, dades, anàlisis o opinions o el seu ús. La informació d’aquest document no es podrà reproduir, de cap manera, sense el consentiment previ per escrit de The Money Glory.”