Informe ODITE 2026: IA i educació

Espiral és una associació de professionals de l’educació, una xarxa que des del 1993 treballa per impulsar la innovació educativa mitjançant l’ús de la tecnologia. Des del 2014 publiquen cada any l’informe ODITE (Observatori d’Innovació Tecnològica Educativa) i en l’edició d’enguany, dedicada a tendències, reptes i propostes a l’era de la IA, han tingut l’amabilitat d’entrevistar-me. Ho comparteixo, tot i que temo que en alguna de les respostes no contesto la pregunta :))

¿Com perceps l’ús actual de la IA en la societat i en l’àmbit educatiu? Quins discursos, pors o expectatives detectes al teu voltant?

Les persones més inquietes ja l'utilitzen de manera sistemàtica, i comença a ser inquietant topar amb un professional que admeti no estar provant coses amb IA. De fet, el major o menor grau d’exploració amb IA podria ser un indicador de salut professional, tant per a les persones com per a les organitzacions.

Una empresa que no estigui provant res amb IA, o un professional que no estigui provant res amb IA, comencen a ser un símptoma que alguna cosa no funciona (en la seva actitud, en les seves ganes d’aprendre, d’innovar, en la seva disposició al canvi).

En general, predominen els usos personals més que els corporatius. Hi ha més casos de persones que d’organitzacions fent usos interessants.

El problema és que comencem a tenir equips desiguals, en què alguns dels seus membres utilitzen noves solucions i altres no.

Tothom sembla estar d’acord que la IA permetrà noves possibilitats alhora que comportarà canvis i, per tant, alguns problemes, però hi ha una certa polarització entre qui l’accepta i qui la vol combatre, com si no hi hagués un camí intermedi.
O a favor o en contra.

En concret, en l’àmbit educatiu tinc la sensació que tots els esforços per explorar els usos de la IA estan sobretot en mans de professionals inquiets, mentre que l’administració i les corporacions estan més pendents dels riscos, les normes i la regulació. Regular sense haver explorat sol conduir a plantejaments massa restrictius.

¿Com valores la informació científica, tecnològica i mediàtica que es publica sobre IA i educació? Et resulta fiable, accessible o confusa?

Com que no soc expert ni professional del sector, segur que tinc poca informació, o esbiaixada.

Tinc la sensació que les organitzacions estan confuses i desorientades, mentre que hi ha múltiples equips més o menys espontanis fent lliurement diferents investigacions i arribant a algunes conclusions inconnexes i sense consensos clars.

Mentrestant, els individus més inquiets (i els equips més inquiets) estan provant usos reals, majoritàriament desconeguts per les seves direccions, i que, per tant, difícilment aconseguiran ser precedents que derivin en nous protocols i usos corporatius.

El que és clar és que els alumnes utilitzen la IA de manera decidida, sense que els professionals tinguin instruccions clares sobre com procedir.

Quin paper creus que hauria de tenir l’alumnat en els processos d’avaluació educativa quan s’utilitzen eines d’IA?

No estic segur d’entendre la pregunta. En un procés d’avaluació, l’alumnat sempre té el mateix rol: és qui ha de demostrar alguna cosa.

El cert és que, amb l’arribada de la IA, no té sentit avaluar només un resultat i cal posar decididament el focus en el procés. El que és important no és haver lliurat un treball per escrit, sinó com s’ha generat.

Fa temps que parlem d’avaluació per competències, però fa la sensació que no tenim bons sistemes per avaluar-les. Continuem més còmodes avaluant els resultats que no pas els processos.

Quin nivell de confiança et generen les decisions de les institucions educatives respecte a l’ús de la IA (normatives, orientacions, polítiques d’ús)?

Desconec el detall concret de quines normatives, orientacions o polítiques d’ús han adoptat les diferents institucions, així que aquesta resposta es basa en prejudicis: la meva confiança és molt baixa.

Com poden els docents, les xarxes professionals i les entitats contribuir a orientar, difondre i acompanyar la comunitat educativa en l’ús de la IA?

Potser creant comunitats de bones pràctiques. Que els inquiets busquin la manera de reunir-se i compartir.

Crec que ja va passar quan va arribar internet i el món educatiu va començar a explorar-ne els usos. Recordo grups de docents que començaven a utilitzar blogs, les seves primeres trobades en un poble del Bages on quedaven per compartir i aprendre... tinc aquesta mateixa sensació.

Que els inquiets es reconeguin i explorin compartint.

Quines accions concretes creus que són necessàries per garantir un impacte positiu de la IA en l’educació?

La teoria seria que des del Govern (el que correspongui) es disposés dels recursos i la credibilitat necessaris.

Els recursos són una qüestió pressupostària, però no només. La credibilitat és una barreja de capil·laritat i coneixement.

No veig ni una cosa ni l’altra, així que segurament tocarà adoptar el camí llarg: intentar promoure la posada en contacte de nodes independents de coneixement, que hauran d’explorar amb pocs recursos i pocs suports, fins que puguin demostrar resultats i intentar ser escoltats.