Vés al contingut

The New York Times

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióThe New York Times

Modifica el valor a Wikidata
LemaAll The News That's Fit To Print Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdiari
lloc web Modifica el valor a Wikidata
Indústriaedició Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaNew-York Daily Times (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació18 setembre 1851
FundadorGeorge Jones i Henry Jarvis Raymond Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Activitat
Membre deNew York News Publishers Association (en) Tradueix
Alliance for Audited Media (en) Tradueix
JournalList (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Editor en capJoseph Kahn (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Treballadors1.700 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deThe New York Times Company Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Format per
New York Times Editorial Board
Overlooked (en) Tradueix
NYT Games
The Athletic (en) Tradueix
Wirecutter (en) Tradueix
The New York Times Archival Library (en) Tradueix
The New York Times Magazine
The New York Times Best Seller list
New York Times Op-Ed
New York Times obituary (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deweb semàntic Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webnytimes.com Modifica el valor a Wikidata
TMDB (empresa): 32686 GitHub: nytimes Archive.org: pub_new-york-times
Facebook: nytimes X: nytimes Bluesky: nytimes.com Instagram: nytimes Threads: nytimes Telegram: nytimes LinkedIn (empresa): the-new-york-times Snapchat: thenytimes Youtube (canal): UCqnbDFdCpuN8CMEg0VuEBqA Pinterest: nytimes Modifica el valor a Wikidata

The New York Times és un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units. És el primer diari del seu país en tiratge, difusió i influència.[1][2][3][4]

Va ser fundat el 18 de setembre de 1851 per Henry Jarvis Raymond[5] (fundador de l'agència Associated Press el 1856) i George Jones. Adolph Ochs va adquirir el Times el 1896, i sota la seva direcció el diari adquirí abast internacional i gran reputació.[6] Durant la guerra del Vietnam, basant-se en papers qualificats oficialment com a secrets, denuncià el fet que el govern estatunidenc amagués l'autèntica situació de la guerra, i per aquest motiu el diari va ser portat als tribunals.[7]

The New York Times Company és l'empresa propietària del diari, que també publica altres diaris, entre ells el The Boston Globe. Participa amb els diaris New York Herald Tribune i The Washington Post en l'edició internacional del Herald Tribune, que s'edita a París.[8]

L'estil lingüístic en la redacció del diari i pel que fa a les capçaleres és bastant conservador. L'orientació política del diari és més aviat liberal, en el sentit que aquest terme té als Estats Units, però els seus redactors gaudeixen de gran independència.

En setembre de 2025 Donald Trump va iniciar accions legals contra The New York Times per interferència en les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024 en favor del Partit Demòcrata.[9][10]

Organització

[modifica]

Personal de notícies

[modifica]

A més a més de les seus pròpies de Nova York, el diari té sales de redacció a Londres i Hong Kong. La seva redacció a París, que havia estat la seu de l'edició internacional del diari, va tancar l'any 2016, tot i que la ciutat es manté una redacció i una oficina de publicitat. El diari també té un centre d'edició i agència de noticies a Gainsville, Florida.

A partir de 2013, el diari va tenir 6 redaccions a la regió de Nova York, 14 en altres llocs dels Estats Units, i 24 en altres països.

L'any 2009, Russ Stanton, editor de Los Angeles Times, un competidor, va declarar que el departament de The New York Times doblava la mida del de Los Angeles Times, el qual tenia un departament de 600 en el moment.

Familia Ochs-Sulzberger

[modifica]

L'any 1896, Adolph Ochs va comprar The New York Times, un diari perdedor de diners, i va formar New York Times Company. La familia Ochs-Sulzberger, una de les dinasties del diari dels Estats Units, ha posseït The New York times des de llavors. L'editorial va començar a cotitzar el 14 de gener de 1969, cotitzant 42 dòlars en American Stock Exchange. Després d'això, la familia va continar exercint control a través de la seva propietat d'abast majoritari de la Classe B de vots. Als accionistes de classe A se'ls permeten drets de votació restricitus, mentre que als de Classe B tenen drets de votació oberts.

Història del diari

[modifica]

El diari va ser fundat el 18 setembre de 1851 pel banquer George Jones i el periodista i polític Henry Jarvis Raymond. Aleshores es deia New York Daily Times. El títol va ser rebatejat com a New York-Times el 1857 i el guionet es va eliminar el 1896.[11]

Les edicions dominicals del New York Times van començar el 1861 per oferir una cobertura més completa dels esdeveniments relacionats amb la Guerra Civil.

Després de la Guerra Civil, el New York Times va denunciar els polítics que volien redistribuir algunes de les propietats dels amos d'esclaus a antics esclaus (com el representant Thaddeus Stevens i el senador Charles Sumner, acusats de ser mals americans). Intentar justificar la confiscació de terres del sud per una suposada necessitat de fer justícia als esclaus alliberats és, de fet, atacar les arrels de la propietat tant al Nord com al Sud.[12] El diari va guanyar el seu primer Premi Pulitzer el 1918 pels seus articles sobre la Primera Guerra Mundial.

L'entrada a l'antiga seu del diari (1913-2007) al carrer 229 West 43

El 1942, el diari va començar a publicar els seus famosos mots encreuats[13] a l'edició dominical. A partir del 1950, la seva publicació es va convertir en diària, i la dificultat de les graelles va anar augmentant a mesura que avançava la setmana.

El diari va adquirir l'emissora de ràdio de música clàssica WQXR el 1944, a petició del seu propietari, John V. L. Hogan (en), que rebutja l'oferta de comprar el New York Post. Es va convertir en una de les emissores de ràdio més grans i prestigioses de la zona de Nova York.

El 1946, el New York Times va presentar una secció de moda i va llançar una edició internacional que va acabar el 1967 quan l’International Herald Tribune va ser adquirit en col·laboració amb The Washington Post.

El 1963, el diari es va posicionar a favor del cop d'estat contra el president de la República Dominicana, Juan Bosch. Ell, el primer president elegit democràticament des del derrocament de la dictadura de Rafael Trujillo, va dur a terme una política reformista considerada perillosa en el context de la paranoia anticomunista posterior a la revolució cubana.[14]

La secció d'articles d'opinió, abreviatura de davant de la pàgina editorial, va aparèixer a partir del 1970. A diferència de l’editorial, està signat per periodistes del diari o escriptors independents, i reflecteix opinions no relacionades amb el consell editorial del diari. La versió en línia del New York Times es va llançar el 1996. Així, els lectors de tot el món poden accedir als articles més recents de forma gratuïta. El 27 de juny de 2012, també es va oferir una edició xinesa a Internet.[15]

El New York Times va anunciar a octubre del 2014 que eliminaria uns 100 llocs de treball de periodistes,[16] tot i un augment dels seus resultats financers. El diari va publicar la primera investigació sobre el productor de cinema Harvey Weinstein, que va desencadenar el moviment Me Too el 2017.[17]

Després de la victòria de Trump, el diari va invertir cinc milions de dòlars per crear una oficina d'investigació especial amb seu a Washington, per tal de cobrir exclusivament la Casa Blanca. El que es descriu com el desplegament d'una artilleria pesada forma part d'una crisi general de la premsa americana, on els principals titulars de premsa s'han vist debilitats per no haver pogut anticipar la victòria del candidat republicà.[18] En total, el diari tenia, en aquell moment, 1700 periodistes.[19] El NYT revela la interferència russa en la campanya presidencial del 2016[20] i el fet que Trump no paga impostos sobre la renda.[21] El president americà descriu el diari com a defectuós i Vergonya pels mitjans de comunicació, però un major seguiment de Donald Trump és un avantatge financer per al diari, que guanya molts subscriptors en línia,[17][18]

Des de fa uns quants anys, el diari ha anat diversificant i canviant clarament el seu enfocament — amb èxit — cap al digital, que està devastant els mitjans impresos i, per tant, atraient la publicitat, que ha abandonat el suport en paper.[19] Durant la presidència de Trump, el New York Times va haver de fer front a una ferotge competència de The Washington Post, que tenia un estil més agressiu.[19]

El 2020, en el context posterior a la mort de George Floyd, el diari va decidir utilitzar la paraula majúscula negre per descriure persones i cultures d'origen africà. Quant a la possible majúscula de la paraula blanc, el New York Times, decideix mantenir el tractament en minúscules.[22][23]

« Tot i que hi ha una qüestió òbvia de paral·lelisme, […] hi ha menys sensació que blanc descrigui una cultura i una història compartides. A més, els grups d'odi i els supremacistes blancs han afavorit durant molt de temps l'estil en majúscules, cosa que en si mateixa és una raó per evitar-lo.[24][25] »
L’edifici del New York Times, seu del diari des del 2007.

El juliol de 2020, la periodista Bari Weiss va dimitir.[26] Coneguda pel seu compromís contra l'antisemitisme, les seves posicions conservadores anti-Trump,[17] la seva crítiques a l’extrema esquerra i la seva denúncia de la cultura de la cancel·lació,[27] havia estat contractada tres anys abans com a part d'un esforç del diari per ampliar el rang ideològic del seu equip després de la investidura del president Trump, com a editora de temes relacionats amb la cultura i la política.[28] En la seva carta de dimissió, afirma L'autocensura s'ha convertit en la norma,[29][30] cosa que va provocar reaccions de diversos polítics nord-americans,.[31][32][33] També afirma haver estat assetjada per col·legues que no estaven d'acord amb les seves posicions,[27] acusant-la en particular de escriure més sobre els jueus.[28]

Suport polític

[modifica]

A partir del 1860, el NYT va donar suport públicament a un candidat a les eleccions presidencials.[34] A Amèrica del Nord, els mitjans de comunicació impresos tradicionalment donen suport a un candidat a les eleccions. Durant les eleccions municipals de la ciutat de Nova York del 2005, el New York Times va donar suport al republicà progressista Michael Bloomberg en contra del candidat demòcrata Fernando Ferrer. Per a les eleccions presidencials, la seva elecció és generalment el candidat del Partit Demòcrata,[34] l'últim republicà que va rebre suport va ser Eisenhower el 1956.[35] Durant les eleccions presidencials del 2016, el diari va donar suport a Hillary Clinton.[36] Aquesta elecció —que també és la de la gran majoria de la premsa,[37][38] — és durament criticada per Donald Trump, que jutja la seva cobertura de la campanya presidencial molt mediocre i molt imprecís i deshonest.[39] Pocs dies després de les eleccions, Arthur Ochs Sulzberger, Jr., editor, i Dean Baquet, editor en cap, prometen en una carta oberta als seus lectors reafirmar la missió fonamental del periodisme informant «Sincerament, el que està passant a Amèrica i arreu del món, sense por ni favoritismes».[40] Durant les eleccions presidencials del 2024, el consell editorial del diari va donar suport a la candidata demòcrata Kamala Harris.[41]

El setembre de 2025, el New York Times va ser objecte d'una demanda per difamació i calúmnia presentada per Donald Trump, que exigia 15.000 milions de dòlars. El diari afirma que continuarà la seva tasca informativa.[42] Aquesta queixa arriba després de diversos altres procediments legals similars interposats per Trump contra mitjans de comunicació nord-americans, alguns dels quals han estat desestimats pels tribunals.[43]

Seus successives

[modifica]

La primera seu del New York Times es trobava al número 113 del carrer Nassau, al districte financer de Manhattan. El 1854 es va traslladar al número 138 del carrer Nassau, i el 1858 es va tornar a traslladar al número 41 de Park Row, convertint-se en el primer diari de Nova York a traslladar-se a un edifici construït especialment per a ell.

El 1904, el diari es va traslladar al número 1475 de Broadway, a la cantonada del carrer 42, en una plaça anomenada Longacre Square. Adolph Ochs, propietari del diari des del 1896, convenç l'alcalde George Brinton McClellan Jr. per construir-hi una estació de metro. La plaça va ser rebatejada llavors com a Times Square, en referència al títol del diari. L'edifici ara es coneix com a One Times Square. El 1907, el New York Times va establir una tradició cap a les 23 h 59 la nit de Cap d'Any: una bola del temps lluminosa, la Times Square Ball, baixa del terrat de l'edifici.

El 1913, el diari es va traslladar a unes instal·lacions més grans al número 229 del carrer West 43, on hi romandria durant gairebé un segle, encara a Times Square. L'edifici One Times Square va ser revengut el 1961.

A la primavera del 2007, el diari es va traslladar a l’edifici del New York Times, situat tres blocs més al sud, al número 620 8th Avinguda, entre els carrers 40 i 41. Dos anys més tard, davant la manca de liquiditat, el diari va arrendar 21 dels seus 25 pisos i va rebre 225 mil·lions de dòlars[44] i després els va tornar a comprar el 2019.[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Pulitzer Prizes – The New York Times Company». The New York Times Company [Consulta: 23 juny 2015]. Arxivat 2018-11-26 a Wayback Machine.
  2. ↑ Rainey, James; Garrison, Jessica «Pulitzer winners span old, new media». Los Angeles Times, 17 abril 2012 [Consulta: 23 abril 2012]. Arxivat 2012-04-26 a Wayback Machine.
  3. ↑ Chabon, Michael «The New York Times». The New York Times [Consulta: 23 abril 2012]. Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
  4. ↑ Ember, Sydney «Pulitzer Prizes: Daily News and ProPublica Share Public Service Award; New York Times Wins 3». The New York Times, 10-04-2017 [Consulta: 10 abril 2017]. Arxivat 2017-05-05 a Wayback Machine.
  5. ↑ Berger, Myer. The Story of The New York Times 1851-1951. Simon and Schuster, 1951, p. 3–4.
  6. ↑ «Adolph S. Ochs Dead at 77; Publisher of Times Since 1896» (en anglès). The New York Times, 09-04-1935. Arxivat de l'original el 2012-06-01 [Consulta: 18 agost 2026].
  7. ↑ Cohen, Noam «Pentagon Papers». The New York Times [Consulta: 18 setembre 2008]. Arxivat 2008-09-22 a Wayback Machine.
  8. ↑ Beardsley, Eleanor «Readers Lament 'International Herald Tribune' Name Change». National Public Radio.
  9. ↑ Savage, Michael. «Donald Trump files $15bn lawsuit against the New York Times» (en anglès). The Guardian, 16 setembre 2025. [Consulta: 16 setembre 2025].
  10. ↑ ARA. «Trump demanda el 'New York Times' per difamació i calúmnies», 16-09-2025. [Consulta: 21 agost 2026].
  11. ↑ «It Can Hyphen Here: Why the New-York Historical Society Includes a Hyphen». New-York Historical Society. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: 15 novembre 2025].
  12. ↑ Frank Browning. Histoire criminelle des États-Unis. Nouveau monde, 2015, p. 269.
  13. ↑ Caroline Sallé «Le New York Times renforce son offre de jeux sur mobile». Le Figaro, encart Le Figaro Économie, 20-21 març 2021, p. 28. Arxivat de l'original el 5 de desembre 2024 [Consulta: 18 d’agost 2026].
  14. ↑ Maurice Lemoine. Les enfants cachés du général Pinochet. Précis de coups d’États modernes et autres tentatives de déstabilisation. Don Quichotte, 2015, p. 628.
  15. ↑ «Un site chinois pour le New York Times» (en francès). Le Figaro, 28-06-2012. Arxivat de l'original el 2025-12-10. [Consulta: 15 novembre 2025].
  16. ↑ «Le New York Times va supprimer une centaine de postes de journalistes» (en francès). Le Monde, 01-10-2014. Arxivat de l'original el 2025-08-23 [Consulta: 15 novembre 2025].
  17. 1 2 3 «Comment la présidence chaotique de Donald Trump a changé le New York Times» (en francès). Le Monde.fr, 05-03-2021. Arxivat de l'original el 2021-03-05 [Consulta: 6 març 2021].
  18. 1 2 Juliette Redivo «Comment Trump est devenu le meilleur ennemi du New York Times» (en francès). Les Inrocks, 15-11-2025. Arxivat de l'original el 2025-12-26 [Consulta: 15 novembre 2025].
  19. 1 2 3 4 Philippe Boulet-Gercourt «Comment Trump booste le New York Times». L'Obs, 2875, 12 desembre 2019, p. 72-73. Arxivat de l'original el 2 de gener 2020. ISSN: 0029-4713 [Consulta: 14 gener 2020].
  20. ↑ «Donald Trump de nouveau rattrapé par ses liens avec la Russie» (en francès). Le Monde, 02-03-2017. Arxivat de l'original el 2025-07-24 [Consulta: 15 novembre 2025].
  21. ↑ «Donald Trump n’a payé que 750 dollars d’impôts fédéraux l’année de son élection» (en francès). Le Monde, 28-09-2020. Arxivat de l'original el 2025-03-06 [Consulta: 15 novembre 2025].
  22. ↑ Gay, Roxane. «Ningú no ens salvarà», 01-06-2020. [Consulta: 22 agost 2026].
  23. ↑ «Black: la decisión del ‘The New York Times’ que va más allá del estilo» (en castellà), 12-07-2020. [Consulta: 22 agost 2026].
  24. ↑ Andraca, Robin. «Per què el New York Times va decidir escriure "Negre" en majúscules i no "blanc"?» (en francès). Arxivat de l'original el 2026-08-15. [Consulta: 19 agost 2026].
  25. ↑ Stubbs, Jeremy. «A partir d'ara, el New York Times escriurà Black amb majúscula» (en francès), 02-07-2020. Arxivat de l'original el 2026-02-07. [Consulta: 19 agost 2026].
  26. ↑ «República a canvi d'independència». [Consulta: 21 agost 2026].
  27. 1 2 Stéphanie Le Bars «Qui est Bari Weiss, la journaliste qui vient de démissionner du New York Times ?» (en francès). Le Monde, 24-07-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-22 [Consulta: 22 novembre 2020].
  28. 1 2 «Resignation Letter» (en anglès americà). Bari Weiss. Arxivat de l'original el 2020-07-15. [Consulta: 22 novembre 2020].
  29. ↑ «Les médias américains n'ont pas tiré les leçons de l'élection de Trump le 2016» (en francès). L'Express, 15-07-2020. Arxivat de l'original el 2025-10-19. [Consulta: 15 novembre 2025].
  30. ↑ «Démission au New York Times: Ils me traitent de nazie et de raciste» (en francès). Courrier international, 15-07-2020. Arxivat de l'original el 2026-07-06. [Consulta: 15 novembre 2025].
  31. ↑ Sobel, Ariel. «Andrew Yang, Donald Trump Jr., and NY Times Staff React to Bari Weiss' Resignation» (en anglès). The Jewish Journal of Greater Los Angeles, 14-07-2020. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2020. [Consulta: 14 juliol 2020].
  32. ↑ Miller, Judith. «The Illiberal Liberal Media» (en anglès). City Journal, 14-07-2020. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2020. [Consulta: 14 juliol 2020].
  33. ↑ Saad, Nardine. «Journalist Bari Weiss skewers New York Times in her resignation letter» (en anglès). Los Angeles Times, 14-07-2020. Arxivat de l'original el 2020-07-15. [Consulta: 14 juliol 2020].
  34. 1 2 «Opinion | New York Times Endorsements Through the Ages» (en anglès). The New York Times, 23-09-2016. Arxivat de l'original el 2021-05-14. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 15 novembre 2025].
  35. ↑ Kathryn J. McGarr «When the New York Times Liked Ike: The Newspaper’s Controversial Presidential Endorsements of 1952 and 1956». American Journalism, 39 (2), 2022, p. 118-141.
  36. ↑ «Le New York Times apporte son soutien à Hillary Clinton» (en francès). BFMTV, 24-09-2016. Arxivat de l'original el 2025-06-05. [Consulta: 15 novembre 2025].
  37. ↑ «L’élection de Trump n’est pas une surprise». lesechos.fr. Arxivat de l'original el 2017-08-09. [Consulta: 15 novembre 2025].
  38. ↑ «Brice Couturier: «Donald Trump a mis une claque au Parti des médias»» (en francès). Le Figaro, 11-11-2016. Arxivat de l'original el 2025-11-01. [Consulta: 15 novembre 2025].
  39. ↑ «De retour sur Twitter, Donald Trump accuse le «New York Times» d'être «malhonnête»» (en francès). bcx88pro.com, 13-11-2016. [Consulta: 15 novembre 2025].
  40. ↑ «To Our Readers, From the Publisher and Executive Editor (Published 2016)» (en anglès). Nytimes, 13-11-2016. Arxivat de l'original el 2025-10-23 [Consulta: 15 novembre 2025].
  41. ↑ «Nous allons tous mourir dans le noir et Jeff Bezos a éteint la lumière: la décision du «Washington Post» de ne pas appeler à voter pour Harris crée la polémique» (en francès). Le Figaro, 26-10-2024. Arxivat de l'original el 2025-03-06. [Consulta: 15 novembre 2025].
  42. ↑ «The New York Times Responds to Lawsuit Filed by President Donald Trump» (en anglès americà). The New York Times Company, 16-09-2025. Arxivat de l'original el 2025-09-16. [Consulta: 16 setembre 2025].
  43. ↑ «US president Donald Trump says he will sue New York Times for $15bn» (en anglès britànic). BBC News, 16-09-2025. Arxivat de l'original el 2025-09-16. [Consulta: 16 setembre 2025].
  44. ↑ «Le New York Times vend son siège social» (en francès). Le Figaro, 09-03-2009. Arxivat de l'original el 2024-12-05. [Consulta: 15 novembre 2025].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The New York Times
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=The_New_York_Times&oldid=38225341»