Vés al contingut

Borsa de valors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la borsa estrictament de valors financers. Si cerqueu la borsa en un sentit més ampli, vegeu «Borsa».
Entrada de la Borsa de Barcelona.

Una borsa de valors (en anglès: stock exchange) és la part més important del mercat de valors, un mercat on es compren i venen valors mobiliaris com ara accions, obligacions, i derivats sota la llei de l'oferta i la demanda.[1] La seva principal funció és la d'oferir una estructura operativa a les operacions financeres, registrant i supervisant els moviments efectuats pels demandants i oferents de valors mobiliaris. A més, donen fe de cotitzacions i informen els inversionistes de la situació financera i econòmica de les empreses així com del comportament dels seus valors. Al llarg de la història les borses han estat radicades en una seu física on els seus membres realitzen negociacions de compra i venda d'accions de societats o companyies anònimes, també negocien bons públics i privats, certificats, títols de participació i una varietat d'instruments d'inversió.[2]

Les borses de valors fomenten l'estalvi i la inversió a llarg termini, enfortint el mercat de capitals i impulsant el desenvolupament econòmic i social d'un país. Els participants en l'operació de les borses són bàsicament els demandants de capital (les empreses, els organismes), els oferents de capital (estalviadors, inversionistes) i els intermediaris. La negociació en les borses de valors s'efectua a través d'intermediaris que són membres de la Borsa, coneguts usualment amb el nom de corredors, societats de corretatge de valors, cases de borsa, agents de borsa o comissionistes, d'acord amb la denominació que reben en les lleis de cada país.[3]

Fundada l'any 1602, juntament amb la creació de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, la Borsa d'Amsterdam es considera la borsa de valors més antiga i encara funcionant del món.[4] Actualment n'hi ha en molts països, i la més important del món és, a hores d'ara, la Borsa de Nova York, que recentment va començar la seva transformació per a convertir-se en una xarxa electrònica de negociació similar al mercat Nasdaq, també nord-americà, que està desenvolupant un procés per a assolir l'autorització per a convertir-se en una borsa de valors. Existeixen borses de valors gairebé en tots els països, tret d'alguns molt petits i altres d'economia socialista, com ara Cuba i Corea del Nord.

Etimologia

[modifica]
Bruges, Casa de la família van der Bursen (al mig)

L'origen de la borsa com a institució data del final del segle xv a les fires medievals d'Europa Occidental, en aquestes fires es van iniciar les transaccions de títols de valors mobiliaris.

L'origen de la paraula "Borsa" prové de la ciutat de Bruges (Bèlgica) al final del segle xvi.[5] Una de les famílies de comerciants i hostalers més importants van ser els Van der Beurse, que durant almenys cinc generacions van dirigir la fonda Ter Beurse a Bruges.[6] Els comerciants estrangers tenien els seus propis emplaçaments a la plaça de l'exterior de la fonda Ter Beurse, on sortien a comerciar o, si feia mal temps, es refugiaven a l'interior per regatejar. Per aquest motiu es creu que a causa del paper fonamental que va jugar els Van der Beurse en la intermediació d'aquestes primeres operacions econòmiques va portar a la creació de la paraula "beurs" en neerlandès, "bourse" en francès, o el terme "Börse" en alemany,[6] que significa mercat de valors.[7]

El nom en anglès per a la borsa, "stock market", probablement prové del nom d'un mercat londinenc de peixos i carns del segle xv, anomenat Stock Exchange, que va rebre aquest nom pel fet que s'havia construït en un lloc on hi havia un parell de pilons que s'utilitzaven per castigar els delinqüents. Exactament, no se sap d'on venen les paraules "stock" (en català accions) i "bonds" (en català bons), però les arrels etimològiques de les mateixes venen d'objectes físics. Stock prové de l'antic anglès stocc, que significa tronc d'arbre, i bond prové del verb unir. Existeix una teoria que explica que, per deixar constància de la participació en una empresa, es prenia un garrot o un pal i se li feien osques per cada part que li pertanyés.

Història

[modifica]

El 1531 es va crear la borsa d'Anvers, primera institució borsària de la modernitat.[7] El 1540 es va crear la de borsa de Lió,[8] el 1570, la de Londres, i el 1585 la de Frankfurt. La borsa de Nova York va néixer el 1792 i la de París el 1794. A Espanya hi ha quatre borses oficials de valors: la de Madrid (1831), la de Bilbao (1890), la de Barcelona (1915) i la de València (1970). S'hi negocien i s'intercanvien accions i obligacions, així com drets de subscripció, warrants, ETFs, certificats i altres productes.[9][10]

Inicis

[modifica]

Els inicis dels préstecs es van situar a Itàlia a la baixa edat mitjana. Al segle XIV, els prestadors venecians portaven pissarres amb informació sobre les diferents opcions a la venda i es reunien amb els clients, de manera molt semblant a com ho fa un corredor de borsa avui dia.[11] Els mercaders venecians van introduir el principi d'intercanviar deutes entre prestadors; un prestador que volgués desfer-se d'un préstec d'alt risc i alt interès el podia intercanviar per un préstec diferent amb un altre prestador. Aquests prestadors també compraven emissions de deute públic.[12] A mesura que continuava l'evolució natural del seu negoci, els prestadors van començar a vendre emissions de deute als primers inversors individuals. Els venecians van ser els líders en aquest camp i els primers a començar a negociar amb valors d'altres governs, tot i que no es van embarcar en el comerç privat amb l'Índia. Tampoc els italians van connectar per terra amb la Ruta de la Seda xinesa. Al llarg de la ruta comercial terrestre potencial, el sacre emperador romanogermànic Frederic II va rebutjar els avenços del mongol Batu Khan (Horda d'Or) el 1241.[13] Hi ha poc consens entre els estudiosos sobre quan es van començar a negociar les primeres accions corporatives. Alguns consideren que l'esdeveniment clau va ser la fundació de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals el 1602,[14] mentre que d'altres assenyalen desenvolupaments molt anteriors (Bruges i Anvers el 1531 i a Lió el 1548). El primer llibre de la història sobre el mercat de valors, Confusión de Confusiones, va ser escrit pel comerciant jueu-neerlandès José de la Vega, i la Borsa d'Amsterdam se sol considerar el mercat de valors "modern" més antic del món.[15] D'altra banda, l'economista Ulrike Malmendier de la Universitat de Califòrnia a Berkeley sosté que ja existia un mercat d'accions a l'antiga Roma, el qual derivava dels "Argentari" de la llengua etrusca.[16] A la República Romana, que va existir durant segles abans de la fundació de l'Imperi Romà, existien les societates publicanorum, organitzacions de contractistes o arrendataris que realitzaven la construcció de temples i altres serveis per al govern.[17] Un d'aquests serveis era l'alimentació de les oques del turó Capitolí com a recompensa a les aus després que els seus crits alertessin d'una invasió gal·la l'any 390 aC. Els participants en aquestes organitzacions tenien partes o accions, un concepte esmentat diverses vegades per l'home d'estat i orador Ciceró. En un discurs, Ciceró esmenta "accions que tenien un preu molt alt en aquell moment". Aquesta evidència, segons Malmendier, suggereix que els instruments eren negociables, amb valors fluctuants basats en l'èxit de l'organització. La societas va caure en l'oblit en l'època dels emperadors, ja que la majoria dels seus serveis van ser assumits per agents directes de l'estat.[17]

Els bons negociables com a tipus de valor d'ús comú van ser una innovació més recent, impulsada per les ciutats-estat italianes del final de l'època medieval i el principi del Renaixement.[18]

Un gravat del segle XVII que representa la Borsa d'Amsterdam

José de la Vega, també conegut com per altres variants del seu nom, va ser un comerciant d'Amsterdam d'una família jueva castellana, així com un escriptor prolífic i un empresari d'èxit a l'Amsterdam del segle XVII. El seu llibre de 1688 Confusión de Confusiones[19] explicava el funcionament del mercat de valors de la ciutat. Va ser el primer llibre sobre el comerç d'accions i els mecanismes interns d'una borsa; escrit en forma de diàleg entre un mercader, un accionista i un filòsof, el llibre descrivia un mercat sofisticat però també propens als excessos, i de la Vega oferia consells als seus lectors sobre temes com la imprevisibilitat dels canvis del mercat i la importància de la paciència en la inversió.

La Borsa de Londres el 1810

A Anglaterra, als primers corredors de borsa de Londres se'ls va prohibir l'accés a l'antic centre comercial conegut com a Royal Exchange a finals del segle XVII, segons es diu, per les seves maneres grolleres. En el seu lloc, el nou comerç es va dur a terme des de cafeteries al llarg d'Exchange Alley. Cap al 1698, un corredor anomenat John Castaing, que operava des del Jonathan's Coffee House, publicava llistes regulars de preus d'accions i matèries primeres. Aquestes llistes marquen l'inici de la Borsa de Londres.[20]

Segle XVIII

[modifica]

Una de les grans bombolles financeres de la història es va produir cap al 1720. Al centre d'aquesta hi havia la South Sea Company, creada el 1711 para gestionar el comerç anglès amb Amèrica del Sud, i la Companyia del Mississipí, centrada en el comerç amb la colònia francesa de Louisiana i promocionada pel financer escocès John Law, que actuava a la pràctica com a banquer central de França. Els inversors es disputaven les accions de totes dues companyies, així com qualsevol altra cosa disponible.[21] El 1720, en el punt àlgid de la mania, hi va haver fins i tot una oferta d'una "companyia per dur a terme una empresa de gran avantatge, però sense que ningú sàpiga què és".[22]

A finals d'aquell mateix any, els preus de les accions van començar a desplomar-se, ja que va quedar clar que les expectatives de riquesa imminent procedents de les Amèriques eren exagerades. A Londres, el Parlament va aprovar la Bubble Act, que establia que només les companyies amb cèdula reial podien emetre accions públiques. A París, Law va ser destituït del seu càrrec i va fugir del país. El comerç d'accions va ser més limitat i moderat en les dècades següents. Amb tot, el mercat va sobreviure, i cap a la dècada de 1790 ja es negociaven accions en els joves Estats Units. El 17 de maig de 1792, la Borsa de Nova York va obrir sota un Platanus occidentalis (un plàtan d'ombra) a la ciutat de Nova York, quan 24 corredors de borsa van signar l'Acord de Buttonwood, acordant negociar cinc valors sota aquell arbre.[23]

A partir del segle XIX

[modifica]
El New Oriental Bank and Share Market, Bombai (actual Mumbai) el 1875 actuant com a Borsa de Bombai

La Borsa de Bombai (BSE) va ser posada en marxa per Premchand Roychand el 1875.[24] Tot i que BSE Limited és ara sinònim de Dalal Street, no sempre va ser així. A la dècada de 1850, cinc corredors de borsa es reunien sota un banyà davant de l'ajuntament de Bombai, on ara es troba el Horniman Circle.[25] Una dècada més tard, els corredors van traslladar la seva ubicació a un altre entorn frondós, aquesta vegada sota uns banyans a la confluència de Meadows Street i el que llavors s'anomenava Esplanade Road, actual Mahatma Gandhi Road. Amb el ràpid augment del nombre de corredors, van haver de canviar de lloc repetidament. Finalment, el 1874, els corredors van trobar una ubicació permanent, una que podien considerar pròpia. El grup de corredors es va convertir en una organització oficial coneguda com "The Native Share & Stock Brokers Association" el 1875.[26]

La Borsa de Bombai va continuar operant des d'un edifici proper a l'Ajuntament fins al 1928. El solar actual a prop de Horniman Circle va ser adquirit per la borsa el 1928, i s'hi va construir un edifici que es va ocupar el 1930. El carrer on es troba el solar va passar a anomenar-se Dalal Street en hindi (que significa "Carrer del Corredor") a causa de la ubicació de la borsa.

El 31 d'agost de 1957, la BSE es va convertir en la primera borsa de valors a ser reconeguda pel Govern de l'Índia sota la Llei de Regulació de Contractes de Valors. El 1986, la BSE va desenvolupar l'índex S&P BSE SENSEX, que va donar a la borsa un mitjà per mesurar el rendiment general del mercat.[27]

Als Països Catalans, la primera Borsa va ser la de Barcelona (1915) i posteriorment la de València (1970).

Importància

[modifica]

Funcionament i propòsits

[modifica]

La borsa de valors és una de les més importants vies per a les empreses per aconseguir capital. Això permet a les empreses entrar en l'àmbit públic o fer una expansió de capital. La liquiditat d'un mercat permet als inversors de vendre els valors de les empreses de forma ràpida i fàcil. Aquesta és una de les característiques més atractives d'invertir en accions, comparat amb altres inversions menys líquides com podria ser la inversió immobiliària.

La història ens ha demostrat que el preu de les accions i altres actius és una important part de la dinàmica de l'activitat econòmica, i pot influenciar o ser un indicador del moment social. Una alça dels preus de les accions, per exemple, tendeix a estar associat amb un creixement de la inversió o a la inversa. El preu de les accions també afecta la riquesa de les famílies i el seu consum. Per tant, els bancs centrals tendeixen a seguir un control i el comportament del mercat borsari tendeix, en general, a suavitzar la major part de les operacions del funcionament del sistema financer.

Els mercats borsaris actuen també com a cambres de compensació per a cada transacció, això significa que recullen i entreguen les accions, i garanteixen el pagament al venedor del valor. Això elimina el risc per al comprador o venedor individual que la part contrària no pugui complir amb la transacció.

Eines d'anàlisi

[modifica]

El principal mètode utilitzat a l'hora d'invertir per tal de determinar la conveniència d'una inversió és l'anàlisi fonamental. Un altre mètode utilitzat és l'anàlisi tècnica.[28] L'anàlisi fonamental se centra en les aportacions de les diverses branques d'estudi econòmic com la macroeconomia, microeconomia, estratègia empresarial, comptabilitat, incloent-hi també l'anàlisi de ràtios de borsa i valoració empresarial de forma més específica. L'anàlisi fonamental permet avaluar millor la valoració de les accions de les empreses cotitzades, per detectar possibles infravaloracions i en aquest cas recomanar la seva compra o bé una sobrevaloració i, per tant, amb recomanació de vendre.[29] L'anàlisi tècnica se centra a predir la conducta de l'inversor mitjançant els moviments de les accions, en volum i en preu. Les eines de l'anàlisi tècnica són els gràfics o xarts, que representen per períodes i en diferents escales, sèries històriques de preus i també volums d'intermediació, per predir tendències. L'estudi d'aquests comportaments passats, combinat amb l'anàlisi fonamental pot ajudar a reduir al màxim el marge d'error en les prediccions futures de les cotitzacions, tenint en compte que la borsa és un mercat que es mou per expectatives, igual que gran part dels mercats financers.[29]

Rànquing per capitalització borsària

[modifica]

Les deu principals borses de valors tradicionals per capitalització borsària total, a maig de 2026:[30]

Posició Borsa País o territori Capitalització borsària

(en bilions de dòlars estatunidencs)

1 Nasdaq Estats Units 34,99
2 Borsa de Nova York Estats Units 30,96
3 Borsa de Xangai Xina 10,18
4 Euronext Unió Europea 8,67
5 Borsa de Tòquio Japó 7,64
6 Borsa de Shenzhen Xina 6,36
7 Borsa de Hong Kong Hong Kong 5,85
8 National Stock Exchange Índia 4,34
9 Bombay Stock Exchange Índia 4,33
10 Borsa de Taiwan Taiwan 3,23

Referències

[modifica]
  1. ↑ Amat, 2010.
  2. ↑ Pons, Juan de Dios Montoro; Navarro, Miguel Puchades. Fonaments d'economia política: Una introducció per a no economistes. Universitat de València, 2011. ISBN 978-84-370-8648-4.
  3. ↑ Rueda, Arturo. Para entender la bolsa: financiamiento e inversión en el mercado de valores (en castellà). THOMSON, 2005. ISBN 978-970-686-465-9.
  4. ↑ Shorto, Russell. Amsterdam: A History of the World's Most Liberal City (en anglès). Knopf Doubleday Publishing Group, 2013-10-22. ISBN 978-0-385-53458-1.
  5. ↑ Tenllado, Ruperto Pérez Fernández. Teoría y práctica de la bolsa: Todo lo que debe saber el inversor sobre los mercados financieros. (en castellà). Ediciones Díaz de Santos, 2011-06-07. ISBN 978-84-9969-019-3.
  6. 1 2 «Deutsche Börse Group - History of the Frankfurt Stock Exchange». Arxivat de l'original el 2023-08-02. [Consulta: 2 agost 2023].
  7. 1 2 Times, The Brussels. «How Belgium created and almost lost the world’s first stock exchange» (en anglès), 28-06-2019. [Consulta: 2 agost 2023].
  8. ↑ «Place de la Bourse» (en francès). Roues de Lyon. [Consulta: 2 agost 2023].
  9. ↑ «Mercado secundario». CNMV, 11-12-2013. [Consulta: 2 agost 2023].
  10. ↑ «L'origen de les borses de valors». lacaixa, 19-04-2017. [Consulta: 2 agost 2023].
  11. ↑ The Venetian Money Market: Banks, Panics, and the Public Debt, 1200-1500. Johns Hopkins University Press, 2019. ISBN 9781421431444.
  12. ↑ «The Birth of Stock Exchanges». Arxivat de l'original el 26 October 2007. [Consulta: 20 novembre 2022].
  13. ↑ «Letter of Güyük Khan to Pope Innocent IV». Vatican Secret Archives, Vatican City, Inv. No. A. A., Arm. I-XVIII, 1245.
  14. ↑ Beattie, Andrew. «What Was the First Company to Issue Stock?». Investopedia, 13-12-2017. Arxivat de l'original el 4 February 2020. [Consulta: 22 març 2019].
  15. ↑ Braudel, Fernand. Wheels of Commerce: Civilization & Capitalism 15th–18th Century. New York: Harper & Row, 1983. ISBN 0060150912.
  16. ↑ Malmendier, Ulrike «Law and Finance “at the Origin”» (en anglès). Journal of Economic Literature, vol. 47, 4, 01-12-2009, p. 1076–1108. DOI: 10.1257/jel.47.4.1076. ISSN: 0022-0515.
  17. 1 2 Poitras, Geoffrey; Geranio, Manuela «Trading of shares in the Societates Publicanorum?». Explorations in Economic History, vol. 61, 01-07-2016, p. 95–118. DOI: 10.1016/j.eeh.2016.01.003. ISSN: 0014-4983.
  18. ↑ Stringham, Edward Peter; Curott, Nicholas A.: On the Origins of Stock Markets [Part IV: Institutions and Organizations; Chapter 14], p. 324–344, in The Oxford Handbook of Austrian Economics, edited by Peter J. Boettke and Christopher J. Coyne. (Oxford University Press, 2015, ISBN 978-0199811762). Edward P. Stringham & Nicholas A. Curott: "Business ventures with multiple shareholders became popular with commenda contracts in medieval Italy (Greif, 2006, p. 286), and Malmendier (2009) provides evidence that shareholder companies date back to ancient Rome. Yet the title of the world's first stock market deservedly goes to that of seventeenth-century Amsterdam, where an active secondary market in company shares emerged. The two major companies were the Dutch East India Company and the Dutch West India Company, founded in 1602 and 1621. Other companies existed, but they were not as large and constituted a small portion of the stock market (Israel [1989] 1991, 109–112; Dehing and 't Hart 1997, 54; dela Vega [1688] 1996, 173)."
  19. ↑ De la Vega, Joseph, Confusion de Confusiones (1688), Portions Descriptive of the Amsterdam Stock Exchange, introducció de Hermann Kellenbenz, Baker Library, Harvard Graduate School of Business Administration (1957)
  20. ↑ «Stockbroker 101 – A Cool History». Stockbroker 101. Arxivat de l'original el 22 August 2018. [Consulta: 22 març 2019].
  21. ↑ «Financial Collapse of the John Law System» (en anglès). EBSCO. [Consulta: 6 novembre 2025].
  22. ↑ «South Sea Bubble 1720 Project» (en anglès). Yale School of Management. [Consulta: 6 novembre 2025].
  23. ↑ «History of the NY Stock Exchange». Library of Congress, 01-05-2004. Arxivat de l'original el 4 April 2016. [Consulta: 22 març 2019].
  24. ↑ Press Trust of India «BSE may set another record, become an official tourist spot». The New Indian Express. Press Trust of India, 06-10-2017.
  25. ↑ «THE PROFILE OF BOMBAY STOCK EXCHANGE LIMITED».
  26. ↑ «The History of Bombay Stock Exchange». YouTube, 11-09-2014. Arxivat de l'original el 2021-10-30.
  27. ↑ «BSEIndia». BSEIndia. Arxivat de l'original el 22 January 2014. [Consulta: 28 juliol 2010].
  28. ↑ Lozano, Xavier Brun; Fuentes, Manuel Moreno. Análisis y selección de inversiones en mercados financieros (en castellà). Profit Editorial, 2012-02-23. ISBN 978-84-15330-83-7.
  29. 1 2 Serrat, Alejandro Scherk. Manual de análisis fundamental (en castellà). Inversor Ediciones, S.L., 2009. ISBN 978-84-95858-90-0.
  30. ↑ «Stock exchanges by total market capitalization» (en anglès). World-Exchanges, 1 maig 2026. [Consulta: 29 maig 2026].

Bibliografia

[modifica]


Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Borsa_de_valors&oldid=38201925»