Catalunya M�sica us convida a passar "Una tarda a l'�pera". La hist�ria, les hist�ries i els grans noms de l'�pera, els diumenges, de 19.00 h a 20.00 h, amb Jaume Radigales.
Subscribe:.rss.atom.json.md.m3u.pls
Live Last read · last published · next check
Saves to your Listen queue, to pick up on another day or another device.
La veu flexible de Julia Varady ha estat de les m�s interessants que ha donat a l'�pera el pa�s dels Carpats. Al costat del seu marit Dietrich Fischer-Dieskau, Varady va excel�lir en tot el que va cantar, fins a una digna retirada que actualment li permet impartir l'indiscutible mestratge entre diversos deixebles d'arreu.
Si Wagner l'hagu�s coneguda, segur que li hauria escrit una �pera. Mezzosoprano de formaci�, Waltraud Meier va fer igualment incursions en el terreny de les sopranos. Fins i tot m�s enll� de Wagner. Exigent i autoexigent, Waltraud Meier ha ocupat el tron d'Isolda durant els darrers quaranta anys.
Basso cantante �s el que millor defineix la tessitura natural de Ferruccio Furlanetto, un cantant itali� de repertori ampli i de registre vers�til, que va de les �peres de Mozart fins als papers m�s severs de Verdi, sense oblidar la comicitat rossiniana. Bon actor i de pres�ncia carism�tica, avui repassarem la seva traject�ria internacional.
Arrelada a Berl�n, des d'on va projectar la seva carrera internacional, Pilar Lorengar havia nascut i s'havia educat primerament a la seva Saragossa natal. I, sense deixar els seus or�gens espanyols (va ser una il�lustre ambaixadora de la causa sarsuel�stica), va ser una soprano de refer�ncia d'�pera italiana i alemanya.
La recuperaci� de les �peres mozartianes de joventut, present als escenaris d'arreu i a les sales d'enregistrament durant les d�cades del 1970 i el 1980, va ser possible gr�cies a veus com la de la su�ssa Edith Mathis. La seva veu d�ctil i ben timbrada, amb facilitat per les agilitats i el cant l�ric protot�picament mozarti�, van fer d'ella una int�rpret extraordin�ria de les obres del m�sic de…
El baix bar�ton afroameric� Simon Estes va saltar a la fama despr�s d'un treball tena� i d'haver viscut uns or�gens clarament humils. Amb el temps, va esdevenir un int�rpret de refer�ncia de rols de Wagner (Wotan, Holand�s, Amfortas) i de Verdi (Felip II). En aquest programa repassem la seva extraordin�ria traject�ria humana i art�stica.
El 2027, Catalunya M�sica celebrar� el 40� aniversari. A hores d'ara, qui no recorda que la soprano barcelonina Vict�ria dels �ngels en va ser la padrina? En aquest programa tornem a recordar una de les millors artistes del segle XX, contempor�nia de Maria Callas, qui sempre va professar admiraci� cap a la soprano catalana, nascuda a l'edifici hist�ric de la Universitat de Barcelona.
Venus a "Tannh�user" en unes celebrades funcions a Bayreuth el 1961 (al costat de Vict�ria dels �ngels), Grace Bumbry va demostrar ser molt m�s que la primera cantant afroamericana en actuar al Festspielhaus inaugurat per Wagner. Ho demostrem en aquest programa que li dediquem.
Gran senyor del lied, va ser-ho tamb� de l'�pera. Hermann Prey era la simpatia personificada i es va fer seus tots els personatges que va cantar, des de Mozart fins a Wagner, passant per l'inefable Rossini i el seu F�garo, del qual Prey va fer una veritable creaci� magistral.
"Una tarda a l'�pera" celebra amb aquest el programa n�mero 1000 de la seva hist�ria, en la seva 24a temporada a l'antena de Catalunya M�sica. Recordarem com va ser el programa 1 i com van ser alguns d'aquella primera temporada. Per� tamb� repassarem una gran soprano del segle XX, l'alemanya Hildegard Behrens.
Va ser una de les millors reines de la nit de la seva generaci� i, m�s endavant, va ser tamb� una Pamina de somni. Mozart la va acompanyar sempre, gr�cies a la veu bonica, dol�a i d�ctil. Per� tamb� va ser una int�rpret enlluernadora de papers d'�peres de Richard Strauss i, ocasionalment, d'algunes �peres del bel canto rom�ntic.
Nascut al Canad�, Jon Vickers �s tamb� un d'aquells cantants i actors que van convertir la seva veu peculiar en agent indispensable al servei de l'expressi� i l'emoci� dram�tiques. Otello de refer�ncia, tamb� va ser un int�rpret essencial al servei d'alguns dels personatges m�s turmentats de les �peres de Benjamin Britten.
Rotunditat, rigor i serietat. Aquests s�n alguns dels atributs que defineixen l'art interpretatiu del baix bar�ton Bernd Weikl, posse�dor d'una veu extraordin�riament bella i vers�til, al servei sobretot de Wagner per� tamb� d'algunes �peres de Mozart.
Elegant, majestuosa i amb una musicalitat innata, la soprano Leontyne Price ha estat una de les millor artistes nord-americanes de la segona meitat del segle XX. Int�rpret referencial de les �peres de Giuseppe Verdi, va abordar igualment altres repertoris, gaireb� sempre centrats en �pera italiana.
Baix profund, la de Gottlob Frick va ser una veu cavernosa, que funcionava com a int�rpret dels rols m�s antip�tics de Wagner, sense oblidar les incursions c�miques al servei de Mozart. En repassem la traject�ria i els �xits, que no van ser pocs en teatres i sales de gravaci�.
Un gegant amb tot el que aix� implica: f�sicament i art�sticament. La veu de Matt Salminen ha fet de les seves interpretacions wagnerianes una absoluta refer�ncia, sense oblidar el seu pas per Mozart i les incursions en el repertori eslau. I aix� amb una dilatad�ssima carrera.
Potser el terme m�s escaient per definir la veu de Simoneau sigui el de "tenore di grazia", tot i que va abordar poc repertori rom�ntic itali�. Ancorat en Mozart, la seva va ser una permanent lli�� d'estil i de bon gust. Sense dubte, un dels millors cantants d'�pera canadencs de la hist�ria.
Si a It�lia hi hagu�s fam�lia reial, Giulietta Simionato en seria la princesa. La veu de timbre preci�s, sinu�s i flexible; l'autoritat expressiva, i la musicalitat innata van fer de l'artista una cantant suficientment vers�til per abordar amb el mateix �xit p�gines del bel canto rom�ntic o les parts dram�tiques de Verdi.
Nascuda a Trieste el 1920 i morta a Flor�ncia el 2003, Fedora Barbieri va ser una int�rpret lleonina per la for�a de les seves interpretacions. Especialitzada en els rols dram�tics de Verdi, va excel�lir en tot el que va fer gr�cies a una veu poderosa, d'innegable t�cnica i projecci� inimitable.
Tot i ser de Finl�ndia, Martti Talvela es va caracteritzar per una veu profunda i c�lida a la vegada. Baix rotund, es va destacar en �pera alemanya (Wagner, Mozart), italiana (Verdi) i russa (Mussorgski), amb interpretacions d'intensa volada. La seva mort prematura no va impedir que, encara avui, sigui un int�rpret de refer�ncia de tot el que va cantar.
La simpatia personal del bar�ton itali� Giuseppe Taddei es tradu�a en la dels personatges que abordava, des de Leporello fins a Falstaff, passant per Dulcamara. Per� la versatilitat de la seva veu tamb� li va permetre ser un p�rfid Iago, un s�dic Scarpia o un sinistre Macbeth. Una veu senzillament �nica.
El tenor mexic� Francisco Araiza ha estat un dels int�rprets m�s s�lids per cantar Mozart durant les d�cades dels 80 i els 90 del segle XX, sense oblidar les seves incursions memorables en �pera francesa. En aquest programa, descobrim les claus dels seus �xits en escenaris d'arreu del m�n i en estudis discogr�fics.
Nascuda a Nova Zelanda per� educada a Anglaterra, la de Kiri Te Kanawa ha estat una carrera de gran coher�ncia, marcada pel refinament i per unes interpretacions aristocr�tiques. Aix� l'ha feta una soprano ideal per a rols mozartians i per als papers m�s l�rics de les �peres de Richard Strauss.
Considerada per a molts la millor reina de la nit del segle XX, la traject�ria de la soprano Edda Moser va anar molt m�s enll� de Mozart. Soprano l�rica sfogato, va excel�lir en tot el que va cantar i va exercir el seu mestratge a diverses generacions de cantants.
Seri�s i meditatiu, Siegfried Jerusalem ha estat un dels millors tenors dram�tics de la seva generaci� i un dels m�s il�lustres int�rprets de Wagner, a m�s d'altres compositors rom�ntics alemanys. En aquest programa repassem la seva exitosa carrera.
Cantant i director esc�nic, la de Paolo Montarsolo va ser una hist�ria d'amor amb el cant rossini�: eminent basso buffo, va excel�lir en abundants interpretacions d'�peres com "Il barbiere di Siviglia", "L'italiana in Algeri" o "La Cenerentola", entre d'altres, tant en teatres d'arreu com en diverses gravacions d'estudi.
Fidel i militant del r�gim sovi�tic en el context de l'URSS, aix� no va impedir que la mezzosoprano Elena Obraztsova fos una de les preferides arreu per abordar papers dram�tics, especialment de Giuseppe Verdi, que va representar i enregistrar durant d�cades.
Especialitzat en el repertori de basso buffo de compositors com Mozart, Donizetti o Rossini, Sesto Bruscantini va ser mestre de mestres. Ocasionalment, va abordar tamb� rols dram�tics i el programa en repassa la carrera, farcida d'�xits.
Fos pel timbre de la seva veu, per les particularitats de la seva sobtada mort o pel tipus de repertori que va abordar, el tenor Richard Tucker va ser dels m�s estimats de la seva generaci�. I al Liceu encara avui se'l recorda per una m�tica Juive d'Hal�vy. Lleial al seu judaisme, mai cantava en s�bat.
Compromesa amb les llibertats individuals i col�lectives i parella de Mstislav Rostrop�vitx, la soprano Galina Vixn�vskaia va viure el jou sovi�tic al llarg de d�cades. Defensora de Dmitri Xostak�vitx, va fer una gravaci� de refer�ncia de "Lady Macbeth" de Mstsensk. Per� el seu repertori abra�ava igualment �pera italiana. En repassem la traject�ria.
El timbre fosc de Renato Bruson l'ha fet l'int�rpret perfecte de les grans creacions baritonals de Verdi: Germont, Macbeth o Iago de Referencia. Tamb� ha estat ovacionat arreu per les seves interpretacions de Donizetti o del Don Giovanni mozarti�.
Brigitte Fassbaender representa la seriositat, el rigor i l'autoexig�ncia, a m�s de la personalitat i el car�cter polifac�tic de la seva carrera. Int�rpret de lied i d'�pera, la mezzo alemanya ha estat igualment professora i directora d'escena.
El pas de Luigi Alva pel m�n de l'�pera li va permetre abordar el repertori lleuger d'�peres de Mozart, Rossini o Cimarosa (entre molts altres) en una �poca d'esplendor discogr�fica i de revisions cr�tiques de moltes de les �peres que va interpretar i enregistrar.
El baix-bar�ton George London va ser un dels grans int�rprets de rols per a aquesta tessitura fosca i flexible. Ho va demostrar al llarg i ample d'una carrera curta, estroncada per la malaltia, amb Wagner com a centre neur�lgic.
R�gine Crespin va ser la mezzosoprano m�s estimada de les cantants franceses. La seva versatilitat i un timbre caracter�stic la van fer la int�rpret ideal per a un repertori ampli, que va incloure Wagner i, �s clar, molta �pera francesa.
La puresa, l'eleg�ncia i la pulcritud t�cnica han estat les constants de la traject�ria art�stica de Gundula Janowitz. De timbre caracter�stic, les seves interpretacions en escena i en estudi li van valer denominacions vinculades a la puresa i a l'enc�s musical. Beethoven, Mozart i Wagner van ser compositors que en boca de Gundula Janowitz van resultar imprescindibles.
Rockwell Blake ha estat un dels millors tenors liricolleugers de la seva generaci�. Els aguts estratosf�rics o les endimoniades agilitats del cant rossini� no se li han resistit, i el tenor nord-americ� ho ha demostrat durant d�cades. El bel canto rom�ntic itali�, l'�pera francesa del primer ter� de segle XIX i Mozart han estat els seus principals cavalls de batalla.
El baix-bar�ton Jos� van Dam ha estat un dels millors int�rprets dels Pa�sos Baixos. Estrella de La Monnaie de Brussel�les, i membre integrant del cercle proper a Herbert von Karajan, actuacions en escenaris i festivals d'arreu, gravacions en estudi i plat�s de cinema testifiquen el pas d'un cantant senzillament �nic.
Arrenquem la 24a temporada d'"Una tarda a l'�pera" amb un monogr�fic dedicat a la soprano afroamericana Jessye Norman. De veu i pres�ncia tel�l�riques, va excel�lir en �pera i en lied, amb un repertori que va de Mozart a Richard Strauss, passant per Berlioz, Verdi i Wagner. Una veu irrepetible.
Acomiadem la temporada amb el menorqu� m�s universal: el bar�ton Joan Pons. Ha estat una veritable estrella al Metropolitan de Nova York i al Gran Teatre del Liceu, on va iniciar la carrera com a baix i com a membre integrant del cor. Ja com a solista i com a bar�ton, ha centrat la seva carrera en Giuseppe Verdi.
Passional i apassionat, la carrera del tenor itali� Giuseppe di Stefano va ser genialment desigual, amb moments d'esplendor en teatres i estudis de gravaci�. Va ser company habitual d'escena de Maria Callas, amb qui va mantenir sempre una bona amistat.
Aristocr�tica i refinada, la mezzosoprano nord-americana Frederica von Stade ha estat una int�rpret de refer�ncia en �peres de Rossini i Mozart, a m�s d'haver-se posat a la pell de l'Octavian a "El cavaller de la rosa", de Strauss. Dotada amb un timbre i color vocal preciosos, ha estat tamb� una actriu excel�lent.
Sens dubte, Cesare Siepi va ser un dels baixos m�s rotunds de la seva generaci�. El seu repertori va ser ampli i prol�fic gr�cies a la versatilitat i flexibilitat d'una veu caracter�stica i perfectament reconeixible. En el programa que us hem preparat, descobrim les claus de volta de les seves interpretacions.
Durant gaireb� dues d�cades, la soprano hongaresa Eva Marton va ser una de les reines indiscutibles del Liceu, on va desplegar gran part del seu repertori: de Verdi a Jan�cek, passant per Wagner o Puccini. El cant expressiu d'aquesta soprano amb veu de ferro �s objecte d'un programa que hem preparat amb devoci�.
Sens dubte, Franco Corelli va ser el tenor itali� amb la veu m�s bonica de les d�cades del 1950 i 1960. Dotat, a m�s, d'una robustesa extraordin�ria, va destacar en papers de tenore di forza amb versions de refer�ncia de papers rom�ntics o del primer verisme.
Potser va ser la millor mezzosoprano espanyola, especialitzada en Mozart i Rossini, tot i que a mitjans dels anys setanta va irrompre com una de les grans int�rprets del paper de Carmen, a la que va donar una nova dimensi�.
Hi destaca la rotunditat del baix, tot i que la veu de Samuel Ramey �s flexible i vers�til. Nord-americ� de socarrel, ha estat igualment un referent en els teatres europeus. Una de les seves especialitats: papers diab�lics d'�pera francesa i italiana.
Llegenda ja en vida, la seva mort va ser de les m�s comentades del m�n de l'�pera. Per�, per damunt de tot, queda un llegat discogr�fic de primer ordre gr�cies a les grans capacitats interpretatives de la soprano nord-americana d'origen grec.
Bar�ton cantactor, va ser un int�rpret de refer�ncia de rols sibil�lins com l'Scarpia de la "Tosca" pucciniana. El seu va ser un repertori prol�fic gr�cies a la versatilitat expressiva d'aquest gran artista itali�.
Segurament, el tenor m�s prol�fic de la seva generaci�, que va llegar-nos m�s de tres-cents enregistraments que van de Mozart fins a Barber, passant per Rossini, Donizetti, Verdi i Xostak�vitx. La seva condici� de poliglot li va permetre abordar un repertori en lleng�es que dominava.