Fa unes setmanes escrivia Abans de començar.
Des d’aleshores han passat coses.
He estrenat el primer cicle d’Emprèn el vol.
I també he estrenat Entre marges, un espai de ràdio que fa molt de temps que demanava trobar la seva forma, trobar un lloc. I ja és aquí.
Entre marges té la intenció de donar veu. De donar-me veu i de donar veu a persones, històries i preguntes que m’agrada que siguin escoltades.
Si et ve de gust escoltar el primer episodi, te’l deixo aquí La quietud, motor de vida.
Aquesta vegada, amb una conversa amb la Carme Renalias i algunes altres veus.
Hi tornaré un dissabte al mes.
0:00
-59:14
Mentre l’escoltes, abans, durant o després, t’explico una mica més.
Potser també hi trobaràs algun fil teu.
Hi ha fils que només reconeixem quan mirem enrere.
Durant molts anys he anat transitant espais que, vistos des de fora, podrien semblar diferents. El periodisme. La música. El treball amb el cos. La dansa. L’acompanyament terapèutic. L’escriptura. La poesia. Els grups.
Però hi ha alguna cosa que sempre hi ha estat.
La fascinació per les persones.
Per les seves històries.
Per allò que les mou.
Per aquell instant en què una conversa deixa de ser només una conversa i es converteix en un lloc on alguna cosa es revela.
M’agrada escoltar.
M’agrada preguntar.
M’agrada crear espais on les paraules puguin aparèixer sense pressa, on les idees encara tendres tinguin lloc per créixer i on les preguntes siguin tan importants com les respostes.
Potser per això la ràdio m’ha agradat sempre.
Aquesta intimitat compartida.
Una veu entra dins una altra vida i, durant una estona, caminen juntes.
I també potser per això Emprèn el Vol té tant sentit per a mi.
Perquè, amb formes diferents, neix del mateix lloc.
De la confiança que quan una persona té espai per escoltar-se, passen coses.
No sempre apareixen respostes immediates.
Però apareixen fils.
Intuïcions.
Paraules que abans no hi eren.
Direccions que comencen a dibuixar-se.
El primer episodi d’Entre marges parla de la quietud i del moviment, és clar.
I em sembla bonic que sigui així.
Entre marges acaba de començar.
I Emprèn el Vol ja camina.
I jo tinc la sensació que, d’una manera o altra, tots dos parlen del mateix: de les veus que sovint queden als marges i que, quan troben espai, poden començar a ocupar el centre.
I ja ho saps, no cal fer-ho sola.
Soc per aquí.
Comments
Nothing yet. Say the first thing.
Sign in to join the conversation.