El que falta no sempre és claredat

Cada vegada crec menys que el problema sigui sempre la falta de claredat.
Moltes vegades, en el fons, ja sabem què és important ara. O almenys, ho intuïm.

Sabem que hi ha alguna cosa que no encaixa del tot.
Que hi ha una direcció que estira.
Una manera de treballar, crear o viure que voldríem sostenir amb fermesa.
O un canvi important perquè això sigui possible.

Però el problema no sempre és veure-ho més clar.
De vegades el que falta és una altra cosa.
Espai per escoltar-ho sense pressa.
Temps real per deixar que prengui forma.
I una manera de treballar que no depengui només de l’impuls del moment.

Perquè hi ha coses que no es resolen pensant més.
Es van entenent mentre les fas.
Hi ha idees, intuïcions i decisions que només apareixen si les poses en acció.
Quan les sostens prou temps.
Quan deixes de passar tan de pressa per sobre del que encara no està acabat.

Aquest és, de fet, el punt de partida del curs que comencem dimecres, Emprèn el vol.
No l’he pensat com un lloc per consumir més informació, sinó com un espai per treballar amb més continuïtat sobre allò que cadascú està intentant construir.

Un lloc per donar forma al que encara és difús.
Per seguir una intuïció fins al final.
I per descobrir coses que només apareixen quan hi ha temps i estructura per fer-ho.

Aquests són els últims dies per entrar-hi.
Escriu-me si vols saber res més.
Soc per aquí.

T’abraço
Laura