Petites coses que t'encenen

Ja saps que el desig sexual és un dels grans protagonistes de les converses que tinc a consulta amb les meves pacients perquè crec que t’ho he explicat moltes vegades, el que no sé si t’he dit mai és que el tema del desig sexual és una cosa que a les psicòlogues especialitzades en sexualitat també ens porta una mica de cap. A les sessions clíniques que tinc a Psicoworking (per cert, si ets psicòloga t’interessa fer click a l’enllaç, just sayin’) surt sovint el tema perquè moltes vegades ens costa abordar-lo sense caure en tòpics ni en recomanacions que no encaixin.

I és que el que ens trobem a consulta és que rere tot aquest tema del desig sexual, hi ha una idea que fa molt de mal: pensar que el desig apareix per art de màgia, sense saber massa ni com ni on ni quan ni per què. I evidentment sabem que no és així, perquè sabem que el desig es construeix i, sobretot, es cultiva en els petits gestos del dia a dia, però tot i així… per què no seguir esperant una mica de màgia?

Evidentment, si sense fer esforç apareix, per què m’hi he de posar, a esforçar-m’hi? Doncs moltes persones segueixen instal·lades en aquest pensament màgic que fa que es quedin atascades en un lloc incòmode però que no saben ni volen canviar.

És important, per a posar-nos en marxa, entendre que quan parlem de que el desig es cultiva no necessàriament parlem de grans plans ni de nits espectaculars, parlem d’aquelles microaccions que fan que el cos digu “ojut, que aquí està passant alguna cosa!”.

Així, a grans trets se m’acudeixen alguns exemples que podrien fer que el cos s’activi. Una mirada intensa amb un mig somriure. Un missatge inesperat que et diu que pensa en tu. Una carícia d’amagades… jo què sé, clar, perquè igual a mi això m’activa i a tu no i t’activa una altra cosa. Però el cas és que són petits gestos però tenen en comú que activen la presència, el joc i la tensió eròtica.

I aquí ve el punt clau de tot plegat i és que el desig no es reactiva quan “tenim ganes”, sinó quan creem les condicions perquè aparegui. I per tant, podem concloure que potser el que els passa a la majoria de parelles no és que tinguin un problema de desig sexual, sinó que tenen un problema de context, d’entorn, d’oportunitats d’intimitat. O potser, també, d’imaginació i creativitat. Sí, podria ser, també.

En tot cas si sents que el teu desig (o el de la teva parella) està més apagat del que t’agradaria, no necessites fer-ho tot diferent ni invocar cap esperit ni posar espelmes pregant perquè això canvii, necessites començar per coses petites… però intencionades.

A Sexpacio t’ofereixo treballar exactament això, com passar de “ja ho farem” a crear espais reals on el desig tingui lloc per aparèixer. Si vols explorar-ho amb més profunditat (i amb propostes concretes que sí que es poden aplicar al dia a dia), ets més que benvinguda aquí.

Perquè el desig no desapareix, només necessita que algú torni a encendre la llum (trobo que ha quedat bonica, aquesta frase, ole!)