Test per descobrir l'amor veritable

Vaig estrenar les ulleres anant al cine a veure l’última d’en Nolan i, l’endemà, al concert de Chayanne al Palau Sant Jordi, on vaig fer una amiga nova. No sé com es diu, però me l’estimo. Vam ser de costat i m’ho va explicar tot sobre les seves tetes noves (no dic metes, que és el normatiu, perquè sou molt moderns i us pensaríeu que em va parlar dels seus objectius a la vida). En fi. Des de llavonses que porto una merda a sobre que el món em roda. No sé si és pel viatge psicotròpic de tantes experiències sensorials a través de vidres estranys o perquè em convindria encara un tallet més d’aquesta secallona que vaig comprar a Can Solà, i no a Can Vilada com és costum, i el cos m’avisa (s’aixeca de l’escriptori i fa una ràtzia ràpida, un vist i no vist, a la nevera).

Quants canvis. Quants canvis! Tots bons.

Test per detectar amor veritable que he implementat últimament:

• Per whatsapp. Ell és a la feina. Envio: «amoooor… he vist que et vas comprar un flam i que el tens a la nevera, a punt per demà. Me’l puc menjar? Em ve taaaant de gust…». Resposta: «Vaaaleee».

Si és el primer cop que aterres al butlletí

El butlletí dels dissabtes és la porta d’entrada principal al Dietari, on cada vespre de dilluns a divendres, a les 19:00, publico textos sobre cuina, vida i el que convingui.

Els subscriptors de pagament reben una peça diària i tenen accés il·limitat a l’arxiu dels prop de 3 anys d’escrits al Dietari, on hi ha vora 700 articles, pel que costen un quinto i unes patates → 5 euros al mes

A l’Agost, les noves publicacions es pausen per vacances (menys els dissabtes, que rebreu coses).

Una nova recomanació de restaurant i molta vida culinària del meu dia a dia. Semblem família.

Estimats subscriptors, com que només queda una edició més del consultori, he decidit fer una ronda llampec: agafar dues consultes, en lloc d’una, per poder atendre el màxim de preguntes possibles.

Resolc dos problemes que tenen en comú afectar profundament aquells de nosaltres que no siguem herbívors estrictes:

«El meu top 5 de restaurants»

i

«Per què no tenim receptes amb porro cru?»

Impossible donar més per menys, escolti’m.

Durant un any sencer, cada divendres he transformat els dubtes d’un subscriptor de pagament en un article. Tots els escollits han rebut un llibre meu, signat, de regal.

L’aventura s’acaba: si tens una pregunta al pap i encara no t’hi has atrevit, el moment és ara. La propera edició és l’última.

→ Apunta’t a la comunitat del Dietari.

→ Envia la teva pregunta.

Quan surto a voltar...

El País — “La receta para transformar garbanzos secos en una pata de jamón”
Un text que ha tingut gran èxit de crítica i públic, clar. Qui no voldria dominar aquesta mena de màgia?
→ La columna, aquí

Elle — “Vivimos un poco con la amenaza de volvernos locos”
Un article a la revista Elle es fa ressò d’unes declaracions meves sobre l’ego dels xefs.
→ Llegeix l’article

Revista Cuina — La Biblioteca de la Maria Nicolau
Heus aquí el primer número d’una nova sèrie que engego a la revista Cuina: els millors llibres gastronòmics de la meva biblioteca.
→ Veure la pàgina

Encara no tens lectura per aquest estiu? No pateixis. Aquí tens material de sobres. A l’arxiu del Dietari ja hi ha gairebé 700 articles:

• Com fer el bikini perfecte
  La millor versió possible del biquini amb mandanga de supermercat.

• Pebrots, part II: No tenim gana
  És la nostàlgia una simple trampa sentimental per caçar provincians? Una distorsió cognitiva de justets de dretes?

• Com arreglar una ceba rabiüda
  Per què t'ataca la ceba i com desarmar-la.

El Dietari és un espai independent que existeix gràcies als seus subscriptors de pagament. Si t’agrada el que llegeixes, considera sumar-t’hi. Són 5 euros al mes per una peça diària i accés total a l’arxiu.

I si no vols més correus, subscriu-t’hi igualment, desactiva els emails i llegeix quan et convingui. Els textos t’esperen sempre disponibles.

A l’Agost marxo al triangle de les Bermudes. Estic determinada a no fer servir mòbil ni ordinador més que el mínim imprescindible, però he deixat preparades petites sorpreses que rebreu els dissabtes. Al setembre tornaré amb la força de la Rocío Jurado, ço és, un tifó.