Què ens està passant al Mundial

El Mundial del 2010 a Sud-àfrica va ser el primer amb xarxes socials. Facebook havia nascut el 2004, però no es va obrir al públic general fins al 2006 i no va arribar en castellà fins al 2008. Twitter també acabava de néixer. Va ser el primer Mundial amb una segona pantalla: un ull a la televisió i l’altre al portàtil per anar comentant el partit. I com ja hi havia xarxes, també va ser el primer amb continguts virals, sobretot el famós pop Paul, que sense sortir de la peixera va encertar tots els partits d’Alemanya i la victòria final d’Espanya. Per primera vegada el futbol es vivia al camp i també a internet.

El Mundial del Brasil, el 2014, va ser el dels smartphones. L’iPhone ja portava un temps, però és entre el 2012 i el 2014 quan esclaten Android i WhatsApp i el telèfon intel·ligent esdevé el centre de la nostra vida digital. Deixem el portàtil i agafem el mòbil. La conversa abandona la plaça pública de Facebook i es trasllada als grups privats de WhatsApp. Ja no parlem davant de tothom, sinó amb la colla o el cunyat. Internet deixa de ser un espai compartit i esdevé un conjunt de converses tancades.

El Mundial del 2018, a Rússia, és el del VAR. Per primera vegada acceptem que una màquina corregeixi el criteri humà. Ja no és només una eina; és una autoritat que revisa les nostres decisions. Comencem a assumir que la tecnologia no només ens ajuda, també ens rectifica. El preàmbul del moment actual, en què la IA no corregeix decisions, sinó que les pren sense encomanar-se a l’opinió prèvia de cap humà.

Qatar 2022 és el Mundial de TikTok. Mentre al Mundial de Facebook decidíem a qui seguir, i al de WhatsApp amb qui parlar, ara és l’algoritme qui decideix què veiem. Benvinguts al món on les màquines decideixen què mereix la nostra atenció. El partit ja no es comenta, es fragmenta en milers de vídeos, gols, reaccions i mems que consumeixes quan i com et diuen. La conversa deixa de ser compartida i es fa personalitzada. Cada aficionat viu un Mundial diferent, alimentat per un algoritme diferent.

I arribem al Mundial del 2026, el primer de la intel·ligència artificial. La màquina ja no només selecciona què veurem, o ens corregeix els errors: ara interpreta la realitat per nosaltres. Analitza rivals, suggereix alineacions, fa resums, explica les jugades i conversa amb els aficionats. En només setze anys hem passat de riure amb un pop que endevinava resultats a confiar que una màquina entengui el joc millor que nosaltres.

D’aquí a quatre anys hi haurà un altre Mundial i una altra tecnologia. Però el més interessant no serà la novetat tècnica, sinó comprovar fins a quin punt haurem delegat una mica més del nostre criteri. Si el futbol és un mirall de la societat, la seqüència és clara: primer vam compartir, després ens vam refugiar en espais privats, més tard vam deixar que les màquines corregissin el nostre judici, després que decidissin què mereix la nostra atenció i ara, que ens interpretin la realitat. El Mundial només dura un mes, però el que s’hi observa té conseqüències de llarg recorregut.

( article d’opinió publicat a La Vanguardia el 29 de juny de 2026 )