L’ambre és una resina vegetal fossilitzada de color groguenc, considerada una pedra preciosa malgrat el seu origen vegetal. Alguns arbres segreguen una resina molt viscosa que, en determinades condicions i després de milions d’anys, es transforma en ambre. Mentre encara és líquida, pot atrapar fulles, pol·len o fins i tot insectes, que hi queden encapsulats. Com que l’ambre és translúcid, aquestes restes del passat romanen visibles, convertint cada peça en una petita finestra oberta a un món desaparegut. Un dels indrets on aquest fenomen és més extraordinari és la República Dominicana, per la resina d’un antic arbre tropical avui extingit (Hymenaea protera) que destaca per la seva gran transparència.
Jorge Caridad és un artesà nascut a Guachupita, un barri de Santo Domingo, que des del 1970 treballava petites peces de joieria artesanal, sobretot amb ambre provinent de les serralades del seu país, i les venia a una parada del ja desaparegut mercat de San Antón, a la capital dominicana. El febrer del 1995 va descobrir a la mina de Palo Quemado, al nord del país, una peça d’ambre d’uns 4 quilos, un pam d’ample i uns 25 milions d’anys d’antiguitat, que contenia un tresor: havia capturat gairebé un centenar de formigues d’una espècie ja extingida. Aquest fòssil és conegut pel nom del seu descobridor: Jorge Caridad. Una troballa increïble que el desembre d’aquell mateix any Jorge Wagensberg va aconseguir incorporar al Museu de la Ciència de Barcelona, i que des d’aleshores és una de les seves peces més preuades.
Tres anys després, el 29 d’octubre de 1998, l’orbitador Discovery s’enlairava des de Cap Canaveral. Aquesta missió ha passat a la història perquè a la tripulació hi havia John Glenn, de 77 anys, que el 1962 havia estat el primer estatunidenc a orbitar la Terra i 36 anys després tornava a l’espai. I també va ser l’estrena a l’espai del primer astronauta espanyol de la història: Pedro Duque. Un moment històric que va esdevenir especial quan Wagensberg va demanar un favor a Duque: que durant la missió portés a bord el fòssil Jorge Caridad. Va acceptar i les cent formigues que hi estaven capturades varen estar deu dies a l’espai. Què pretenia Wagensberg amb aquesta estranya petició? Cal recordar que a més a més d’un geni i director del Museu de la Ciència, també era professor de teoria dels processos irreversibles a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Processos irreversibles, és a dir, quan no es pot evitar que el sistema canviï. El seu experiment amb el fòssil Jorge Caridad a la missió STS-95 de la NASA era clar: reptar el càlcul de probabilitats que tantes coses decideix avui dia.
Vivim fascinats per una nova manera d’entendre el món. Tot s’ha convertit en probabilitat. Les plataformes calculen què comprarem, els bancs si tornarem un préstec, els algoritmes què llegirem, i ara la intel·ligència artificial ha elevat aquest càlcul probabilístic a categoria de forma de coneixement. Mai la humanitat havia disposat de tanta capacitat per inferir, però la veritat és que la probabilitat explica bé el passat, però empitjora força quan es tracta del futur. El realment esgarrifós del moment actual són els cunyats que fan servir la IA per assegurar com serà el futur: quin serà el nivell del mar a la platja de l’Escala d’aquí a tres-cents anys, la probabilitat que el Girona torni a Primera l’any que ve, o fins i tot el final del treball pels humans i la desaparició de l’espècie.
Fa vint-i-cinc milions d’anys aquelles formigues van quedar atrapades en una gota de resina. Avui nosaltres correm el risc de quedar atrapats en una altra substància igual d’enganxosa: la convicció que el futur es pot calcular. Cap algoritme hauria pogut anticipar el viatge d’aquelles formigues per l’espai. No perquè li faltessin dades, sinó perquè el futur no és una extrapolació del passat. És el resultat de milions de decisions, descobriments, errors, casualitats i persones capaces de fer l’improbable. Compte amb el pessimisme que ens vol fossilitzar abans d’hora.
( article d’opinió publicat a La Vanguardia el 3 d’agost de 2026 )

Comments
Nothing yet. Say the first thing.
Sign in to join the conversation.