Un desig irresistible de Wanderlust

• Una idea fixa acaba en bogeria o en heroisme - Victor Hugo, escriptor francès

• DIL Club - per parlar i entendre els diners, sense embuts ni tabús, us hi esperem!

Bon dijous estiuenc!

Segur que haureu notat les ganes de Wanderlust, especialment en estius com aquest.

Wanderlust ve de l’alemany, de la fusió de Wandern (caminar)+ Lust (desig, ganes) i vindria a ser un desig irresistible, profund i gairebé obsessiu per viatjar, explorar el món i fotre el camp ben lluny, canviar, mutar, escapar, pirar.

Wanderlust no és només ganes de vacances, també ganes de fugir de vosaltres mateixos, de deixar enrere el vostre poble o país, les vostres normes o la vostra forma de veure la vida, sentir-vos estrangers de vosaltres mateixos, veure-us des de fora i no reconèixer-vos del tot, per una estona, uns dies, mesos o anys, per sempre.

Heu de saber que només fa uns 10.000 anys que la revolució agrícola (el blat, diguem-ne) ens va fer sedentaris i vam deixar enrere 200.000 anys de ser nòmades, caçadors i recol·lectors, seguint els animals i les estacions, fugint del fred i la calor.

En paraules del mestre Yuval Harari, la revolució agrícola va ser una gran trampa que ens va lligar a un territori concret i va portar una pitjor dieta, pitjor salut, més hores de feina i més desigualtats entre uns i altres.

Els únics que encara defensen i apliquen el nomadisme com a forma de viure són els gitanos, els tuaregs o els mongols i prou bé que els va.

A França tenen programes dedicats als casaments i les celebracions gitanes.

Incroyables mariages gitans - TF1

Perquè sigueu sincers, qui no vol sortir a caçar mamuts, de tant en tant?

Llavors, si noteu les ganes de fotre el camp, tranquils, us ve de fàbrica, amb prou feines portem 10.000 anys quiets i no ens en fem la idea del tot.

Després del meu curs escolar a Montpeller amb una beca Erasmus, no em veia capaç de tornar a casa dels meus pares, a la meva habitació de nen petit i retrocedir, oblidant el meu jo renovat i vivint la vida a fons.

M’havia acostumat a moure’m, a qüestionar-me, a mutar i a no ser jo mateix del tot.

Va ser així que no se’m va ocórrer millor idea que demanar una nova beca per seguir estudiant fora de casa, ara a Mannheim, Alemanya.

L’únic problema era que el meu nivell d’alemany era més aviat escàs, per sort la professora Eva Janssen de la UAB, que donava les beques, només em va preguntar si sabia alemany i vaig assentir. Amb això en va tenir prou per ser becat un cop més.

Les meves ganes de Wanderlust es veurien satisfetes amb un curs més a Sydney.

El cas és que a Alemanya no entenia res del que explicaven els professors, obligat així a passar quatre hores diàries amb el diccionari traduint els apunts de classe, amb la dificultat afegida que als alemanys els encanta inventar-se paraules noves sumant-ne un parell, com per exemple Wandern + Lust = Wanderlust.

Moltes d’elles no sortien ni al diccionari, el que em feia parar boig.

Algun cop us ho he explicat i no és cap exageració si us dic que vaig arribar al setembre a Mannheim, l’Albert de Reus em va ajudar amb la matrícula i la paperassa i després vaig decidir només parlar en alemany, el que va comportar que m’estigués callat de setembre a gener, quatre mesos imbuint-me de l’idioma teutó com un bebè més.

De cop, al gener vaig parlar alemany amb més o menys encert :-)

Com us deia Victor Hugo més amunt, només a base d’obsessions i persistència aconseguireu el que voleu (a vegades ni així, ho sento).

El cas és que aquesta setmana vam poder fer realitat el que seria el nostre ideal futurible, que no és altre que dir-nos bon cap de setmana en dimecres.

Dijous al matí ja tancàvem la barraca, fèiem la compra, portava els tiquets a la gestoria pel tancament trimestral com autònom i piràvem al Cruïlla, de vacances a Barcelona, de cap de setmana de quatre dies.

Només faltava empalmar amb les poques ganes de treballar dels francesos, que els dilluns no obren mai i els dimarts era 14 juillet.

Desconfieu dels països que no han fet una Revolució per sortir de l’Edat Mitjana.

Venen 8-10 setmanes de treballar al ralentí, escrivint a Substack, editant el que serà el meu tercer llibre amb editorial i el millor dels tres, llegint, dormint i wanderlustejant.

Encara vam tenir temps d’empassar-nos la mini sèrie Wanderlust a Netflix que dona títol a la Substack d’aquesta setmana i que comença parlant de la vida de parella de dos de 50 anys d’una manera una mica frívola i acaba tenint més profunditat del que podríeu pensar d’entrada.

Per resumir-vos-la, com que no tenen desig l’un per l’altre, decideixen sortir a papallonejar (del francès, papillonner) amb altres de manera consentida i explicant-s’ho obertament, el que seria una parella oberta de tota la vida.

Petit recordatori: parella oberta és quan tots dos ho saben, no només un dels dos.

L’australiana de Sydney Toni Collette i el britànic Steven Mackintosh estan impecables.

El festival Cruïlla va tornar a ser espectacular, amb un concert èpic de Pixies i grups com Ezra Collective o la Ludwig Band i Jovanotti, a més d’un escenari amb monòlegs i dansa, per a tots els públics.

També The black Crowes i David Byrne, que als seus 74 anys encara es movia prou bé.

Where is my mind? - Pixies molt bé, apoteòsica

però vaig trobar a faltar la meva preferida I’ve been tired

Fins i tot els Bastoners de Sant Cugat hi actuaven amb els Brodas Bros!I

També suport al català i instruccions per configurar-vos el mòbil en català, feu-ho ara!

Combinar el festival amb restaurants i visites culturals, a cop de taxi, va ser genial.

No us penseu que invertim perquè som o volem ser rics.

Ho fem per no empobrir-nos, per defensar-nos de la inflació dels Estats i les seves promeses impossibles de complir sense emetre diners en excés i fer pujar els preus.

Us deixo el que tenim en cartera ara.

Tenim més actius no publicables, per raons de confidencialitat i espai.

Si teniu actius pels que voleu trobar compradors, us puc donar un cop de mà.

• En breu, una start-up del món del pàdel.

• Cadena de forns i cafeteries d’alta rendibilitat, a la província de Barcelona, per jubilació (1,6 M€).

• Centre de medicina estètica premium, a Sant Cugat del Vallès (240.000 €).

• 4 terrenys urbans a Palamós per construir-hi 4 cases unifamiliars (600–750 m², 200.000–250.000 € cadascun).

• Local en rendiment a Sant Boi de Llobregat (340 m², 190.000 €, rendibilitat 8,5%).

• Local en rendiment a l’Hospitalet de Llobregat, actualment llogat a un gimnàs (225 m², 210.000 €, rendibilitat 7,4%).

• Pis en rendiment al centre de Sabadell (100 m², 240.000 €).

• Local en rendiment a Travessera de Gràcia, Barcelona (240 m², 385.000 €, rendibilitat 5,6%).

• Pis d’obra nova a Gràcia Nova, Barcelona (107 m², 650.000 €).

• Local al centre de Cerdanyola del Vallès, en una ubicació immillorable (200 m² útils, 600.000 €).

• Local a les Corts (Barcelona), actualment consultori mèdic, per jubilació (300 m², 900.000 €).

• Terreny a Sant Pere de Ribes per construir-hi 17 habitatges (1 M€).

• 2 oficines a Sant Cugat del Vallès (440 m², 1,1 M€, rendibilitat 6%).

• Terreny a Torroella de Montgrí per construir-hi 10 cases o 36 habitatges (1,2 M€).

• Pis en planta alta a l’avinguda Diagonal, Dreta de l’Eixample de Barcelona (190 m², 1,3 M€).

• Terreny a Bolvir (la Cerdanya) per a una residència de gent gran o ús hoteler (12.600 m², 1,5 M€).

• Pis d’obra nova a la Bonanova, Barcelona, amb piscina i jardí (200 m², 1,59 M€; abans 1,75 M€).

• Casa unifamiliar a la zona del Golf de Sant Cugat del Vallès (400 m², 1,6 M€).

• Edifici a Gràcia, Barcelona, amb dret de vol de planta baixa + 5 plantes (500 m² edificats, 1,8 M€).

• Terreny a Sant Feliu de Guíxols per construir-hi més de 30 habitatges, aparcaments i locals (3.000 m², 1,85 M€).

• Edifici a la Vila de Gràcia amb 7 habitatges i 1 local comercial (2,25 M€, rendibilitat 6,5%).

• Conjunt de 13 cases, restaurant i spa a l’Alt Pirineu, en rendiment (2,5 M€, rendibilitat 8%).

• Terreny al centre de Mataró per construir-hi uns 22 habitatges i 2 locals comercials (2,7 M€).

• Edifici d’oficines al districte 22@ de Barcelona (800 m², 3,4 M€, rendibilitat 6%).

• Conjunt de 2 hostals en rendiment a Sitges, amb 14 habitacions (700 m², 3,4 M€).

• Pis dúplex en finca règia a Barcelona ciutat (250 m² + 210 m² de terrasses, amb piscina, 3,6 M€).

• Casa unifamiliar en primera línia de mar a Menorca (350 m², 4 M€).

• Hotel de 3 estrelles a la Costa Daurada, amb 75 habitacions (4,35 M€ + CAPEX).

• 2 masies pairals en venda: una a Badalona (3 M€) i una altra a la Bisbal (5 M€), ideals tant per viure-hi com per obtenir-ne rendiment.

• Préstec amb garantia real per a una promoció al Vallès Occidental · 12% · 500.000 €.

• Préstec amb garantia real per a una promoció a Palma de Mallorca · 12–15% · 500.000 €.

• Préstec amb doble garantia per a una promoció a Pozuelo de Alarcón · 12% · 1,1 M€.

• Inversió en equity per a una promoció al País Valencià · retorn preferent amb TIR del 17% · 1 M€.

• Fons AX Partners, especialitzat en el sector hoteler i immobiliari · entrada mínima 250.000 €.

• Fons deeptech · entrada mínima 250.000 €.

  Comparteix

Entre els diversos temes que havíem de deixar enllestits abans de fotre el camp lluny i a la fresca, n’hi havia un de sorprenent.

Onze m’havia regalat un llibre només contestant per mail que el volia.

Com ja sabeu, a cavall regalat, gràcies. Només calia anar-lo a buscar a la Casa del Llibre, sense entendre molt bé quina estratègia de màrqueting els portava a regalar llibres, aquest concretament del Toni Mata i premi Carlemany.

L’altre és del Pierre Lemaitre, Couleurs de l’incendie i continuació de Au revoir là-haut, segon de la trilogia.

Només obrir-lo vaig entendre per què era per mi i no un altre: diners, només començar.

L’altre dia li explicava a la meva partner in life com tenia ganes de triar accions britàniques que paguessin dividends aquesta tardor.

Em va venir a dir que aquest no podia ser un criteri encertat.

Perquè m’entengueu: oportunitats de compra d’actius que us remunerin de forma sostinguda per sobre de la inflació n’hi ha moltíssims, llavors és més un tema de focus per tipologies, per macroeconomia, per dates i ganes que no per altra cosa.

Recordeu el que dic sempre: el que és realment difícil és estalviar, no invertir.

Trobo que el Regne Unit com gran país que és està en hores baixes, des del Brexit i com bon oportunista, trobo que és, justament per això, un bon moment per posicionar-vos-hi comprant-hi actius.

A més a més, és ben complementari amb el meu mercat natural inversor que és França.

Llavors, avui, buscaré accions britàniques (feu-vos subscriptors de pagament i les veureu).

Deixeu-vos de només tenir accions espanyoles, el món és immens, wanderlustegeu també triant accions i actius, sortiu de la vostra zona de confort.