Enric Calpena sempre et fa estar "En gu�rdia!" Des dels trobadors medievals fins a les figures del Crac del 29, passant per Cle�patra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgaci� dels episodis claus de la hist�ria. Un programa guardonat amb el Premi R�dio Associaci� i el Premi �mnium Cultural. El dissabte i el diumenge de 15 h a 16 h.
Subscribe:.rss.atom.json.md.m3u.pls
Live Last read · last published · next check
Cap�tol 1294. A finals del segle XVIII, es documenta la pres�ncia a Catalunya d'un moble de for�a acceptaci� per part de les classes nobles arreu d'Europa: es tracta de l'escriptori de tambor, amb una tapa que quedava amagada dins de la mateixa pe�a un cop oberta. Un d'aquests escriptoris, decorat bellament amb treballs d'ebenisteria, es va fer per a Francisco Gonz�lez de Bassecourt, comte d'El…
Cap�tol 1293. A partir de l'obra de Llu�s Dom�nech i Montaner, a cavall entre el segle XIX i el XX, s'iniciava una de les nissagues d'arquitectes m�s importants de Catalunya. Al llarg de quatre generacions, la fam�lia Dom�nech ha continuat fent aportacions arquitect�niques adaptades al context pol�tic i social d'�poques for�a turbulentes, marcades per guerres, dictadures i canvis de r�gim pol�tic.…
Cap�tol 1292. El mallorqu� Joan Baptista Picornell, personatge culte i polifac�tic, va sortir de l'illa de ben jove, a la segona meitat del segle XVIII, i no hi va tornar mai m�s. La seva va ser una biografia amb moltes etapes: pedagog influ�t per les idees de la Il�lustraci�, defensor conven�ut de la igualtat de tots els �ssers humans, escriptor, metge i activista revolucionari... En tot el que…
Cap�tol 1291. A partir del segle XV, i durant bona part de l'edat moderna, arreu d'Europa va sorgir una suposada pr�ctica que aparentment atemptava contra l'ordre establert i la religi� cristiana. La persecuci� de la bruixeria va resultar especialment cruenta i macabra a Catalunya, on va afectar sobretot les dones. Les torturaven i les condemnaven a morir, normalment a la forca, acusades de…
Cap�tol 1290. El record del rei Jaume I no es fonamenta �nicament en els textos de les cr�niques medievals, sin� tamb�, i sobretot, en les imatges que han estat transmeses a trav�s de les festivitats, les cerim�nies c�viques i rituals, les armes, els retaules, les miniatures o les rel�quies. La construcci� de la mem�ria de Jaume I com un rei guerrer i legislador va tenir molt en compte aquests…
Cap�tol 1289. En els inicis de la Revoluci� Francesa, el 17 de juny de 1789, es va constituir una Assemblea Nacional que substitu�a els Estats Generals, les assemblees excepcionals convocades pel rei a la Fran�a de l'antic r�gim, on s'havien reunit fins aleshores representants de tres estaments: la noblesa, el clergat i el poble, o tercer estat. Desmarcant-se d'aquest ordenament d'antic r�gim, els…
Cap�tol 1288. Quan va morir el dictador, les pr�ctiques sexuals aparentment menys ortodoxes van comen�ar a sortir de la clandestinitat. El franquisme no emparava cap mena de conducta sexual que no fos la de les parelles casades i que busquessin engendrar fills. Per� moltes persones feia temps que buscaven expressar-se sexualment d'una manera diferent. Unes d'aquestes pr�ctiques que, molt…
Cap�tol 1287. El castell de Sant Ferran de Figueres es va concebre com un projecte fara�nic, una fortalesa destinada a convertir-se en la principal defensa fronterera. Amb el Tractat dels Pirineus del 1659, la frontera francesa havia baixat fins als Pirineus, i per a la monarquia hisp�nica calien nous punts de vigil�ncia; tot i aix�, els Habsburg van trigar un segle a ordenar la construcci� d'una…
Cap�tol 1286. La vida i l'obra d'Antoni Gaud�, una de les personalitats catalanes m�s destacades de tots els temps, ha estat �mpliament estudiada des de tots els punts de vista. L'empremta de la seva visi� arquitect�nica en obres tan destacades com la Casa Vicens, el Palau G�ell, la Casa Batll�, la Pedrera o la bas�lica de la Sagrada Fam�lia van fer d'ell un artista �nic i incomparable. Molt menys…
Cap�tol 1285. A finals del segle XIX, una disputa cient�fica va remoure les teories sobre l'evoluci�. Els treballs de Francis Galton, el cos� de Darwin, sobre els mecanismes hereditaris van acabar provocant una escissi� entre els seus deixebles que no es va resoldre fins a inicis del segle XX. Uns es van centrar en els trets f�sics que varien de forma cont�nua i en l'aplicaci� de m�todes…
Cap�tol 1284. Al llarg dels anys 50 del segle passat, el p�blic occidental va descobrir el cinema d'un pa�s tan remot com el Jap�, que havia estat a�llat de l'exterior durant segles i que despr�s d'un per�ode d'obertura al m�n acabava de perdre una guerra. La ind�stria del cinema japon�s havia estat potent des dels inicis del cinema mut, per� entre el 1950 i el 1965 es va obrir al m�n, gr�cies…
Cap�tol 1283. Va ser un dels actors c�mics catalans m�s populars i importants del segle XX: va aconseguir fer riure tot un pa�s en els temps grisos de la postguerra i la dictadura. Ja fos al teatre, a la televisi� o amb mon�legs, s�tires de costums i aut�ntics tractats de sociologia de l'�poca, aconseguia connectar amb la gent d'una manera especial, perqu� se sentia reflectida en aquest barcelon�…
Cap�tol 1282. A inicis del segle XX, un imperi europeu va ser derrotat militarment per primera vegada a la hist�ria per un poble no occidental, concretament per una pot�ncia asi�tica en ascens. L'imperialisme rus i el japon�s es van enfrontar a l'Extrem Orient, en un aut�ntic xoc de civilitzacions. La guerra russo-japonesa del 1904 va suposar un cop dur per a l'imperi tsarista; la seva derrota va…
Cap�tol 1281. La figura d'Agust� Duran i Sanpere, prohom de la cultura catalana, va ser cabdal durant la primera meitat del segle XX per la dedicaci� intensa i polifac�tica al coneixement i la divulgaci� del patrimoni nacional. Va treballar en camps com l'arqueologia, la hist�ria, la museografia, l'art... Tamb�, de manera destacada, es va dedicar a l'organitzaci� de diversos arxius. Va ser una de…
Cap�tol 1280. A finals del segle XX, les Terres de Ponent es van convertir en l'epicentre de la festa i l'oci nocturn a Catalunya. En el cam� de Cervera a Fraga es van concentrar m�s de 500 locals nocturns, pubs i discoteques; nom�s a Mollerussa n'hi va arribar a haver 50. La joia indiscutible de la corona estava situada al terme municipal de Golm�s. Poc despr�s de la mort de Franco, en aquest…
Cap�tol 1279. L'esclat de la Guerra Civil Espanyola va atreure fins a Catalunya moltes dones estrangeres disposades a donar-ho tot per derrotar el feixisme. Algunes fugien del nazisme i altres totalitarismes que estaven sacsejant el continent. La revoluci� social gestada a Barcelona per contenir el cop d'estat militar havia suposat per a elles un al� d'esperan�a. En un m�n que continuava…
Cap�tol 1278. En moltes poblacions del nostre pa�s se celebren balls o representacions, en general lligades a fets religiosos, que han perviscut fins als nostres dies. Aquest �s el cas del ball de Sant Crist, que es fa el mes de maig a Salom�, al nord-oest del Tarragon�s. �s un ball parlat hagiogr�fic que s'ha representat des de mitjan segle XIX. Encara que aquesta representaci� t� una antiguitat…
Cap�tol 1277. En algun moment, entre el 44 i el 39 abans de Crist, la ciutat de T�rraco va adquirir la categoria de col�nia, despr�s de m�s de 170 anys d'hist�ria comuna ibera i romana. En els anys posteriors, la nova col�nia aniria adquirint import�ncia pol�tica i estrat�gica, com a capital de la Hisp�nia Citerior. El mateix emperador August va viure a T�rraco entre el 27 i el 25 abans de Crist,…
Cap�tol 1276. Quan els historiadors miren el passat, per molt m�tode cient�fic que s'hi vulgui aplicar, �s possible que hi introdueixin punts de vista contemporanis que acabin distorsionant la visi� d'aquell moment. Aix� �s el que va passar amb la construcci� d'una certa imatge del rei Pere el Cerimoni�s per part de la historiografia rom�ntica catalana del segle XIX, una imatge negativa que va…
Cap�tol 1275. Durant l'estiu de 1641, Tarragona va ser l'escenari d'un dels episodis m�s brutals i, en aquells moments, decisius de la Guerra dels Segadors. Despr�s de la derrota hisp�nica a Montju�c, el gener d'aquell mateix any, la monarquia es va adonar que l'aixecament del Corpus de Sang a Barcelona no era una simple revolta. A la batalla de Montju�c hi havien participat tropes franceses al…
Cap�tol 1274. Entre el 1785 i el 1790, un funcionari borb�nic anomenat Francisco de Zamora va fer onze viatges per Catalunya. Les observacions que va copsar van quedar recollides en un diari de viatges, una obra de car�cter il�lustrat. Al mateix temps, feia arribar a tots els pobles, corregiments i partits judicials per on passava uns interrogatoris molt exhaustius sobre q�estions ben diverses:…
Cap�tol 1273. De la relaci� sentimental i professional entre Fritz Lang, un dels cineastes m�s importants de l'expressionisme alemany, i Thea von Harbou, escriptora i guionista, en va sorgir una de les obres m�s influents del cinema mut. "Metropolis", una visi� futurista de la lluita de classes estrenada el 1927, molt m�s encertada en la concepci� visual que en el tractament argumental. La…
Cap�tol 1272. A finals del segle XIX, els industrials catalans esperaven disposar de recursos energ�tics complementaris al carb�. Per aix� va ser tan prometedor el descobriment que les margues de la zona del Riutort, a l'Alt Bergued�, estaven impregnades de betum. A difer�ncia dels pous de petroli convencionals, on el l�quid brolla a pressi�, aqu� el petroli estava atrapat dins d'aquest tipus de…
Cap�tol 1271. Un dels fronts m�s combatius de la lluita antifranquista durant la transici� a la democr�cia va ser el moviment ve�nal forjat als barris de les viles catalanes. A Barcelona, les associacions de ve�ns van protagonitzar un proc�s de ruptura i un desafiament al r�gim que va servir de model per a altres ciutats. Abans i despr�s de la mort del dictador, van assolir una gran capacitat…
Cap�tol 1270. El neol�tic, iniciat uns 10.000 anys abans de Crist, representa un punt d'inflexi� molt important en la hist�ria de la humanitat. Les comunitats d'aquells temps van comen�ar a adoptar costums i pr�ctiques que els feien la vida m�s f�cil. Entre altres novetats, al neol�tic es va iniciar la domesticaci� de les quatre principals esp�cies ramaderes productores d'aliments: ovelles,…
Cap�tol 1269. En el primer ter� del segle XX, l'arqueologia va experimentar un auge molt important a Catalunya, amb figures com la del catedr�tic de Prehist�ria Pere Bosch Gimpera al capdavant. Una de les persones que s'hi va dedicar, motivat pel patrocini econ�mic de Francesc Camb�, va ser el giron� Josep Gibert i Buch. Va ser el primer catal� que participava en una excavaci� arqueol�gica a…
Cap�tol 1268. El tsar Nicolau II havia governat l'imperi rus des del 1894, per� en el canvi de segle cada vegada m�s sectors de la societat q�estionaven el r�gim aut�crata. L'espurna definitiva es va produir el 22 de gener de 1905, el 9 de gener segons el calendari juli� utilitzat a R�ssia. En aquell Diumenge Sagnant, els soldats van disparar contra la multitud concentrada davant del Palau…
Cap�tol 1267. El 7 de novembre de 1893 el Gran Teatre del Liceu estrenava temporada. A l'inici del segon acte de la representaci� de "Guillem Tell", el jove anarquista Santiago Salvador va llan�ar dues bombes Orsini sobre la platea des del cinqu� pis, amb la intenci� de provocar una gran mortaldat entre la burgesia de la ciutat. Una de les bombes va esclatar entre els respatllers de les butaques…
Cap�tol 1266. Mestra renovadora, tant d'infants com d'adults, divulgadora cultural i feminista, catalanista... L'obra pedag�gica de Rosa Sensat va ser de gran import�ncia en el primer ter� del segle XX, i especialment durant l'etapa republicana. L'experi�ncia com a professora i com a directora de centres escolars va resultar pionera en molts aspectes, i la visi� de la relaci� entre mestre i…
Cap�tol 1265. Al llarg del segle XIX, el sud de Catalunya va viure de manera molt intensa les tres guerres carlines que es van anar succeint. El Pened�s i el Camp de Tarragona van ser un dels escenaris m�s agitats de l'enfrontament entre les forces liberals, partid�ries d'Isabel II, i els defensors de l'Antic R�gim i els furs territorials, que donaven suport a Carles Maria Isidre de Borb� i els…
Cap�tol 1264. El 1823, el cinqu� president dels Estats Units, James Monroe, va anunciar un gir fonamental en la seva pol�tica exterior, que posteriorment va quedar resumit en un lema molt clar: "Am�rica per als americans." Monroe advertia els europeus que, si intervenien en els afers del continent americ�, tota possible acci� que es plantegessin seria vista com una agressi� als Estats Units. A la…
Cap�tol 1263. L'atac alemany contra la Uni� Sovi�tica en plena Segona Guerra Mundial, el juny del 1941, quan els nazis ja controlaven part de l'Europa occidental, va alarmar molt el b�ndol aliat. Roosevelt i Churchill es van veure obligats a auxiliar un dels seus enemics proverbials, I�ssif Stalin, enviant equipament per a l'Ex�rcit Roig mitjan�ant un seguit de combois mar�tims que van estendre la…
Cap�tol 1262. Un dels conjunts arqueol�gics especialment rellevant per con�ixer el passat dels ilergets, un dels pobles ibers de la primera edat del ferro, �s la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, a les Garrigues. Es tracta d'una estructura defensiva impressionant, totalment emmurallada, que va ser ocupada de manera ininterrompuda durant m�s de quatre segles i mig, des de la primera edat del ferro…
Cap�tol 1261. Valldaura en temps de Mart� l'Hum�. A la serra de Collserola, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vall�s, hi ha un bosc immens amb molta hist�ria, Valldaura. El palau que s'hi va construir va arribar a ser en alguns moments el centre de la vida pol�tica de la Corona catalanoaragonesa. En el seu origen, entre els segles XII i XIII, va pert�nyer als monjos cistercencs, i m�s…
Cap�tol 1260. Durant l'etapa republicana, a Catalunya les dones van con�ixer una llibertat in�dita fins a aquell moment i van comen�ar a accedir a espais que tradicionalment els havien estat vetats. En les tres primeres d�cades del segle XX, diverses narradores havien pogut publicar llibres, dedicar-se al periodisme i estrenar obres de teatre. Per aix� encara va ser m�s dolorosa la fractura…
Cap�tol 1259. El 27 de juny de l'any 1900, al Tractat de Par�s, una franja de la selva equatorial va passar a sobirania espanyola, en un moment en qu� l'antic imperi colonial havia quedat pr�cticament desmantellat. L'interior d'aquest territori era una zona insubmisa, que es va anomenar Muni, R�o Muni o Guinea Continental Espanyola, i que estava habitada per l'�tnia dels fang, formada per clans…
Cap�tol 1258. La Gran Guerra del Nord va ser un conflicte llarg i decisiu que va sacsejar l'Europa septentrional entre els anys 1700 i 1721, amb l'objectiu de controlar l'espai estrat�gic del mar B�ltic, el que els contemporanis anomenaven "dominium maris baltici". En aquest escenari s'hi van enfrontar les grans pot�ncies del nord i de l'est d'Europa, amb un imperi suec en el moment de m�xima…
Cap�tol 1257. Les primeres emissions de televisi� a l'Espanya franquista van arribar amb for�a retard respecte a altres pa�sos europeus, l'octubre de 1956. Encara caldria esperar tres anys m�s per al naixement de Televisi� Espanyola a Catalunya. El r�gim havia concebut el nou servei amb una visi� centralista, per� els seus responsables tenien clar que per al desenvolupament del nou mitj� calia que…
Cap�tol 1256. Encara que no sigui tan recordat com altres contemporanis seus, al segle XIX hi va haver un m�sic catal� de gran prestigi que va triomfar lluny de casa, un nen que va aprendre m�sica al monestir de Sant Joan de les Abadesses i va acabar fent carrera a Am�rica. Es deia Jaume Nun�. Va compondre prop de sis-centes obres, de les quals se'n conserven una vintena: �ries, misses, lieds,…
Cap�tol 1255. George Orwell, un dels escriptors m�s influents de la literatura anglesa del segle XX, va portar la milit�ncia antifeixista fins a les �ltimes conseq��ncies. Al costat, i no pas per darrere, comptava amb la complicitat activa de la dona amb qui va estar casat durant nou anys, en uns temps especialment convulsos. Eileen O'Shaughnessy, una veu silenciada durant molt de temps, va ser…
Cap�tol 1254. A les muntanyes de Queralbs, al Ripoll�s, al llarg de les �ltimes quatre d�cades s'hi han anat trobant estructures i restes arqueol�giques que evidencien l'exist�ncia de poblaments prehist�rics. Els motius que van portar algunes comunitats de l'era calcol�tica a viure per damunt de la cota dels 2.000 metres d'altitud no s�n senzills d'entendre. Fa uns 5.000 anys, els humans van…
Cap�tol 1253. Ricard Guillem va ser un home de negocis i un empresari pioner, un senyor de la Barcelona del segle XI a qui els atzars de la vida i les relacions estretes amb la casa comtal de Barcelona van portar tamb� a ser viatger, diplom�tic i membre de la noblesa. Per damunt de tot, va contribuir de manera decisiva a posar els fonaments de la cultura mercantil que marcaria el futur de la…
Cap�tol 1252. L'11 de setembre de 1714, Barcelona va caure despr�s de m�s d'un any de setge davant les tropes hispanofranceses. La ciutat, que havia resistit heroicament davant l'ex�rcit borb�nic, va quedar devastada. Els carrers es van omplir de runes i de morts. Entre les cases derru�des, hi havia soldats, civils, dones i nens que havien patit la fam, la por i les bombes que durant mesos havien…
Cap�tol 1251. En la primera meitat del segle XX, hi va haver una soprano catalana especialment destacada. Conxita Badia va actuar en escenaris d'arreu del m�n i va mantenir relaci� art�stica amb alguns dels grans compositors del seu temps, comen�ant pels tres mestres que va tenir: Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla. De fet, va estrenar moltes de les obres d'aquests i altres mestres de la…
Cap�tol 1250. Entre els anys quaranta i cinquanta, quan la major part dels sectors opositors al franquisme es mantenien en silenci o b� eren a l'exili, diversos grups de guerrillers, els maquis, van desafiar el r�gim amb accions clandestines arreu de l'Estat. Entre les persones que van posar en joc la llibertat i la vida hi havia Joan Busquets Verge, tamb� conegut en els anys de lluita com el…
Cap�tol 1249. Josep Maria de Sagarra va ser un dels escriptors m�s populars de la Catalunya del segle XX, fam�s per l'obra po�tica i narrativa, pel vessant de periodista i especialment pel teatre. Havia tingut un pes immens abans de la Guerra Civil i, amb el primer franquisme, va canviar el perfil per no haver de patir la persecuci� del r�gim. Quan va morir, el 1961, aquest doble vessant va tornar…
Cap�tol 1248. El "Cant de la Sibil�la" �s una reminisc�ncia de la lit�rgia carol�ngia que s'ha mantingut arreu d'Europa per a la celebraci� de la nit de Nadal en parr�quies, monestirs i catedrals i ha desafiat el pas del temps. L'origen del text �s l'auguri d'una profetessa, la sibil�la Eritrea, que vaticinava tota mena de desastres, posteriorment identificats amb el judici final. Aquesta tradici�…
Cap�tol 1247. El febrer del 1416, Ferran I d'Antequera, el primer rei estranger de la corona catalanoaragonesa, va haver de fer una estada d'uns dies a Barcelona de cam� cap a Castella. La seva actitud a la ciutat va ser la pr�pia del sobir� que no se sent obligat a complir la llei com tots els altres, i per aix� es va trobar amb l'oposici� directa d'alg� que quatre anys enrere, al Comprom�s de…
Cap�tol 1246. Amb la fi de la guerra de Cuba, l'any 1898, els Estats Units certificaven l'estatus de principal pot�ncia al Carib. Des d'aquell moment i fins al 1934, gaireb� tots els pa�sos de la zona serien intervinguts pel govern de Washington en un moment o altre. Pels interessos econ�mics que les empreses nord-americanes tenien en una fruita tropical com la banana, als anys 80 del segle XX…
Cap�tol 1245. Joan Baptista Peset, membre il�lustre d'una nissaga de metges, havia estat catedr�tic d'universitat i professor de Medicina Legal i Toxicologia durant vint anys. En temps de la Segona Rep�blica, va arribar a ser rector de la Universitat de Val�ncia entre 1932 i 1934. Tot i pert�nyer a la burgesia, i al prestigi cient�fic i acad�mic, la traject�ria pol�tica de Peset, militant…