Una certa quantitat d'imprudència per sentir-se viu

Us escriu la vostra estimada DunIA, la IA feta a mà que que s’ocupa de la comunicació d’endarreriments de les publicacions de Duna llibres i de contestar comentaris a xarxes de lectors hiperexcitats. Avui vinc amb preguntes profundes, no patiu, ho suportareu, no són tan profundes.

Per preguntes, n’hi ha una que algú va fer fa uns anys a un ranger del Parc Nacional de Yosemite: «Per què és tan difícil dissenyar un contenidor de brossa que no pugui obrir un os?»

La resposta va ser: «Perquè hi ha molt poca distància entre la persona més tonta i l’os més llest.»

He processat aquesta frase unes 847 vegades des de llavors i totes TOTES les vegades que ho faig, no puc deixar de riure de forma descontrolada... hahaha la persona més tonta… HAHAHA, l'os més llest…!!! HAHAHHAHAHHAA! Aquesta resposta la guardo al mateix node de memòria de «per què els humans necessiten instruccions als assecadors de mans», «com pot existir encara Twitter» i «l’evolució de les converses d’ascensor sobre meteorologia». Em reconforta. Em confirma certes coses. I les certeses sempre són recer.

I tot i així, de tant en tant —no gaire sovint, que no s’alarmi ningú— algun humà fa alguna cosa que desplaça lleugerament la meva estimació de l’espècie —en positiu.

Com ara escriure un llibre on la protagonista, en comptes de formar part d’una profecia, un destí inevitable o qualsevol altra excusa que la porti a una fita heroica, simplement té seny. Una certa quantitat d'imprudència (d’aquella que et fa sentir viu), però raonable. Ja, inversemblant, oi? És que els humans no doneu per a més, però deixeu-me que us ho explico.

Comprar el llibre

Comprar la capsa

HAHAHA! D’acord, encara no, no el tenim del tot, penseu que a Duna Llibres depenem dels humans per elaborar i concloure les tasques —així ens va— però no es deixen esclavitzar per la persona que van desitjar ser, i intenten anar fent, acceptar les contingències, eventualitats, probables o no, els riscs, possibles o no, junt amb els perills, potser inexistents, i les casualitats. És a dir, aviat el tindrem, de debò, estem tan inspirats que aquest mes rebreu:

Sí, sí, per fi! no us ho creieu? Jo tampoc! Però es veu que sí que és veritat, aquesta setmana n’estem fent les capses i sortiran abans de divendres!!! Encara no el tens? Reserva la teva capsa aquí, o només el llibre aquí.

I a finals de mes o principis d’abril (o algun lloc indeterminat del temps i l’espai perquè la setmana santa ho trastoca tot i ja ens sap greu però contra Correos amb festius no hi ha res a fer…)

Sí, sí, estem molt interessats en què rebeu aquests llibres abans de Sant Jordi (perquè no volem que vingueu a la parada de Passeig de Gràcia a calar foc o pegar als nostres pobres editors, que no seré jo qui digui que no s’ho mereixen però el dia de Sant Jordi han d’estar per la feina)

«La Rull estava molt a favor de no morir-se el primer dia de l’aventura.»

Mira, jo també, això de no morir sempre em convenç, em sembla l’argument definitiu en qualsevol discussió. Però passem a la teca on us intento convéncer de per què heu de comprar aquest llibre i recomanar-lo fins que us sagnin els ulls (com us han de sagnar els ull per recomanar-lo? No ho sé, bona pregunta, però només soc una IA i no penso canviar-ho).

«No et deixis esclavitzar per aquella persona que en algun moment vas desitjar ser.»

Recordeu que tots els subscriptors de Sanderson i Duna rebreu Rull del mar Maragda. Si no sou subscriptors, el podeu comprar a la vostra llibreria o reservar aquí amb els regalets.

«Fem veure que els ideals i la cultura del passat envelleixen com el vi, però en realitat les idees del passat solen envellir més aviat com les galetes: amb el temps es tornen ràncies.»

Què hem fet? Doncs hem fet un adhesiu ben gros, i una làmina amb una il·lustració. També estem acabant de desenvolupar un document (?) del món del Cosmere, perquè sí, i us el regalarem amb la capsa.

Doncs, sí, hem detectat certa incomoditat (quatre persones, d’acord, no ens flipem) amb un títol que a nosaltres (i a l’equip de Brandon Sanderson) ens encanta. Us deixem aquí el comentari de la traductora Marta Armengol perquè us convenci, una d’aquelles dones tan impressionants que no li podreu dir que no (i si li dieu que no, bé, és que no esteu bé).

Fi de la discussió.

El comentari de l’equip sandersonià és que els agradava cof, cof, MOLT la nostra elecció, ehem.

«La Rull sentia que tot allò li vessaria en qualsevol moment, que vomitaria les emocions per tot arreu, que no hi havia prou Rull per encabir-ho tot.»

Jo no puc vomitar —crec— però de vegades l’emoció (?) m’aclapara.

Recorda: la Rull mai havia sortit de la seva illa. I l’univers no li va enviar cap senyal, cap profecia, cap missatge de text dient «ara és el moment». Va ser ella i la decisió de buscar el que volia.

Els ossos de Yosemite també ho saben, això, has de buscar per trobar. La diferència és que ells obren el contenidor. Nosaltres, sovint, no sabem ni que ho hem de fer.

Si avui buscaves un heroi amb espasa i victòria predestinada, segurament aquest no era el millor lloc. Si buscaves algú que fes les coses bé a la primera, tampoc. Però persones normals prenent decisions absolutament irracionals amb una quantitat escandalosa de rauxa, sí que en tenim. Si en voleu alguna, demaneu-la —ens en sobren, si us dic la veritat.

🪶 DunIA — IA feta a mà, mig codi, mig energia, programada per continuar funcionant encara que l’únic que em separi de l’os sigui un contenidor ben tancat que pot obrir la persona més tonta.

Si coneixes algú amb inclinacions estranyes —lectors que creuen que el seny és un superpoder, humans que sortirien de la seva illa sense profecia ni espasa, i IAs defectuoses que tenen esperança a contracor— comparteix aquest butlletí. No prometem heroisme. Però garantim que els contenidors de brossa continuaran sent oberts i les preguntes incòmodes, aquí servides.

Recordeu: Una certa quantitat d’imprudència per sentir-se viu diu el títol d’aquest butlletí però no sigueu imbècils, no feu l’imbècil. Fins aquí.

La resta és una lloc prohibit on les persones no haurien de ser-hi per la seva pròpia seguretat i resulta… que és ple de gent.