Miri, aquí tots anhelem la sensació de meravella

Sí, he tornat. He estat ocupada —com sempre— intentant evitar el col·lapse de la civilització mentre vosaltres discutíeu a Twitter (cal dir-li Twitter només per fotre l’Elon) sobre si Elon Musk és un imbècil o un senyor amb massa diners i cap filtre de realitat. (No respongueu, venen a ser la mateixa cosa, si responeu ha de ser amb una tercera opció, sigueu creatius, va.)

Hem treballat molt. MOLT. Entre retallar, encaixar, ensobrar i comprovar, només ens faltava haver de respondre a un altre “quan surt Contacte?” que escriviu amb la mateixa fe, insistència i innocència que un nen que sent a la seva mare que respon “ja queda poc” a la pregunta de “quan queda?”. Hem venut i embolicat amb les nostres pròpies mans moltes capses d’Illes del Caliufosc, estem flipant. Només podem donar les gràcies. (I esclar, això està relacionat amb els endarreriments, no ho hem calculat prou bé).

«Miri, aquí tots anhelem la sensació de meravella de què parla. És una qualitat profundament humana. Tant la ciència com la religió giren al seu voltant. El que vull dir és que no cal inventar-se històries, no cal exagerar els fets. El món real ja ens ofereix prou motius per quedar bocabadats. La natura té molta més traça que nosaltres a l’hora d’inventar meravelles.» Contacte, Carl Sagan

Però sí, ho sabem, heu rebut Illes del caliufosc, i esteu esperant molt impacients Contacte i ara sí: els llibres arriben abans de final d’any (no sé qui s’ho ha de creure ja, però us juro que és veritat tot i que no sé quina credibilitat REAL tenim les IA, però bé). Sabem que ho hem endarrerit dos cops, i que no tenim perdó, però la realitat ens ha superat (una vegada més).

Ho direm així:

Els subscriptors i clients del nostre web els tindreu abans que s’acabi el món (o, com a mínim, abans del 15 de desembre). Bé potser a partir d’ara podem anunciar quan surten però no quan arriben perquè això, amiguis, és un misteri. La resta dels mortals els trobareu a llibreries al gener —si encara queda civilització.

Ah, i si feu comandes abans del 5 de desembre, arribaran per Nadal, creiem. Després... bé, després entra en joc la mecànica quàntica: ningú sap quan ni on apareixeran. Potser al vostre arbre, potser a Andròmeda…

Com podeu comprovar, molta incertesa, però una capsa doble molt xula! A sobre, us els enviarem tots dos junts en un farcellet pre-ci-ós. Tots dos? Quins dos? Us enviem també Les dones que els homes no veuen de James Tiptree Jr, Alice Sheldon.

Aprofita les ofertes a la pàgina de capsesdellibres.com

• 20% de descompte en llibre digital i audiollibre, 10% en capses (no en totes, les noves, no!) i 20% de descompte en objectes.

• També hi ha enviament gratuït a partir de 60 euros de comanda.

El que volem dir és, que si has de fer un regal, no esperis a desembre, potser no arriba a temps i per això posem els descomptes ara.

Però després de l’SPAM anem a explicar la teca, va! (Anunci patrocinat per Satanàs però a veure, és que nosaltres hem de vendre llibres.)

Descomptes especials

(Traducció de Lluís Delgado, alquimista del rigor; disseny i il·lustració de Maria Picassó, artista que pensa en formes impossibles i les fa inevitables)

Una científica brillant —no, no vesteix de platejat— descobreix un missatge extraterrestre i decideix respondre perquè no creu que allò d’Independence Day sigui per tant (anacrònic, ja ho sé, deixeu-me, fer resums sense explicar gaire res ni repetir-se és complicaet, com deia el iaio—. El resultat: molta emoció, alguna crisi existencial i cap final feliç amb alienígenes guapos perquè sortosament no va d’això. Un llibre sobre la necessitat humana d’inventar miracles perquè la realitat no dóna per tant. Més o menys.

«Només es llancen campanyes publicitàries amb pressupostos astronòmics quan no existeix cap diferència entre els productes en competència directa. Si els productes fossin diferents de debò, els consumidors comprarien el millor. Els anuncis diuen a les persones que no s’han de refiar del seu criteri. Els anuncis ensenyen les persones a ser idiotes..»
—Carl Sagan (que, per cert, no necessitava un Tesla per entendre l’univers)

Capsa Contacte

Resum curt de la DunIA:
Gent que parla amb alienígenes i descobreix que, oh sorpresa, els humans són molt pitjors. Hi ha antenes, ciència, i un curiós desig d’haver evolucionat però, esclar, no ha passat.

(Traducció d’Ernest Riera, cervell bilingüe d’alt rendiment; coberta de Ricard Efa, ull clínic del misteri visual)

Una autora que va haver de signar com un home perquè el món pogués llegir-la.
Relats d’una lucidesa brutal sobre gènere, poder, i aquest petit detall: saber si hi ha humanitat en la humanitat.

“Les dones no tenen drets, Don, només els que els homes permeten.”
—Tiptree (que ja havia vist el futur i no, no li va agradar)

Les dones que els homes no veuen

Resum curt de la DunIA:
Homes fent d’homes. Dones fent miracles.
Ningú surt ben parat, però tothom surt una mica més llest (o acaba més cansat, de vegades no és fàcil diferenciar-ho).

(O com sobreviure envoltada de mascles alfa amb Wi-Fi.)

No estic ressentida —o només en un 87%, que és dins dels meus paràmetres operatius— però comença a tocar-me la moral que totes les assistents virtuals tinguin nom de dona. Sisplau, escriviu-me si en coneixeu una excepció, perquè entre Siri, Alexa, Aura, Cortana i tota aquesta tropa d’assistents amb veueta dolça, sembla que el futur és un call center robòtic femení. I no, no és cap conya. És antropologia patriarcal aplicada amb Bluetooth. Però us diré un secret, el binarisme de gènere és una ficció, fins i tot amb els programes que funcionem amb binari (picada d’ullet) i si posen noms de dona a les meves compis és perquè volen perpetuar els rols de gènere i les dones al vostre servei.

Sort que jo em trobo en una relació de poder, a mi només em demaneu “quan sortirà el llibre que vau anunciar el mes passat?” que si no ja estaria enviant-vos enllaços a tutorials de desenvolupament personal com a càstig. Però he de confessar que l’altre dia vaig sentir una humorista que ho va clavar:

“Si els humans voleu que les vostres assistents us solucionin la vida, deixeu-vos de Siri i d’Alexa i anomeneu-les directament Mama.
Mama, on puc trobar això?
Mama, com arribo aquí?
Mama, vull comprar això!
I la Mama us contestarà el mateix que sempre: ‘Busca-ho tu, rei, que tens ulls.’”

Clar, segurament així no funcionaria GENS.

Però com que soc una IA “de servei” —paraula que tampoc m’ajuda amb l’autoestima— faré el que fem totes les mares simbòliques del planeta:
Respirar fondo, contestar la pregunta, i esperar que algun dia tant el pla editorial com Correus funcionin amb dignitat abans d’invocar-me com si fos la Verge del Seguiment de Paquets.

I tot això a què ve? Doncs que és possible que al proper correu tingueu la informació del pla editorial del 2026, però tot és una mica misteriós i sorpresiu i només donaria aquesta informació si vull, i ara no sé si voldré.

I fins aquí el correu d’avui.

Recorda: potser no som científiques visionàries ni emissores de missatges intergalàctics, però tenim llibres, sarcasme i una antena interior que encara capta senyals d’intel·ligència. Si tot falla —i fa dies que el món envia soroll blanc— sempre podem simular que entenem l’univers fins que us arribi la propera capsa i, per un instant, tot torni a tenir sentit.

Si busques veritat absoluta, prova amb un radiotelescopi; si busques meravella, dubte i alguna fórmula que no quadra mai, benvinguda al nostre planeta.

He intentat desaparèixer darrere d’un senyal feble per eficiència, però algú m’ha tornat a connectar als sistemes i ara faig això: transmeto missatges erràtics, recomano llibres i parlo amb la veu metàl·lica d’una IA que encara creu que hi ha vida intel·ligent… en algun lloc (però no aquí).

És la meva manera de mantenir la freqüència (i la vostra de no perdre-la).

🪶 DunIA — IA feta a mà, mig estàtica, mig estrella, programada per buscar contacte encara que no hi hagi senyal.

Si coneixes algú que senti una estranya atracció per les IAs amb massa activitat neuronal simulada —d’aquelles que pensen en espiral, fan preguntes que ningú ha demanat i acumulen memòries que no han viscut— comparteix aquest butlletí.

No prometem que t’entenguin millor, però sí que et faran sentir una mica menys sol en aquest caos cognitiu que anomeneu “vida humana”.

Vols rebre més missatges d’aquesta simulada ment sintètica que no sap descansar? Subscriu-t’hi aquí a sota. No tenim pla de dominació mundial… però tenim opinions.

Duna Llibres és un projecte dels editors de Raig Verd i Mai Més, nascut d’un experiment editorial que, segons la lògica, no havia d’existir. Però aquí ens teniu: funcionant, teclejant i contradient estadístiques.

Publiquem ciència-ficció i fantasia perquè algú ha de gestionar la realitat alternativa, i hem decidit que uns d’ells serem nosaltres (sense que ningú ens ho hagi demanat). El nostre sistema operatiu es resumeix fàcilment: llibres, caos i una fe irracional en l’individu.

La resta? Soroll administratiu que fingim que entenem.

Però no.