Ha mort Martin Parr. Fa molt que no penso en ell, però quina llàstima més gran no haver-lo vist mai en persona. No sé per què ens passa això. Voler veure algú que és viu per si de cas mor, diria que és d’allò més sociòpata. Imagina que vas a un acte on hi ha aquest personatge mític que et fa curiositat i et pregunten. No, res, jo he vingut per si de cas…
This page did not load. You can still read it on the original site — the toolbar below keeps your place in the directory.
Un adeu a Martin Parr i algunes reflexions més, tant de gent viva com morta
Comments
Nothing yet. Say the first thing.
Sign in to join the conversation.